No tenim temps

La set­mana pas­sada, espe­ci­al­ment el cap de set­mana, es van acla­rir algu­nes de les incògni­tes que calia resol­dre per avançar cap a les elec­ci­ons ple­bis­citàries del 27 de setem­bre, alguns dels par­tits que hi con­cor­re­ran van fer públi­ques les seves pro­pos­tes i els noms que encapçala­ran les llis­tes.

Unió Democràtica, després de fer la con­sulta interna on van que­dar força igua­lats els que volen la inde­pendència i els que volen una altra cosa, va deci­dir pre­sen­tar-se en soli­tari a les elec­ci­ons del 27 de setem­bre. Una decisió com­pli­cada i difícil, com ho demos­tren les 8 hores de con­sell naci­o­nal, però necessària si volen man­te­nir el par­tit i les sigles. Sigui com sigui, Unió s'ha deci­dit i també s'ha divi­dit i les divi­si­ons en política encara es paguen més cares que les inde­fi­ni­ci­ons. El 27 de setem­bre podran com­pro­var amb quin suport social comp­ten i fins a on arriba el seu espai elec­to­ral. Malau­ra­da­ment, les sigles d'Unió Democràtica no es comp­ta­ran entre les dels par­tits que sumen per asso­lir la inde­pendència de Cata­lu­nya, però estic segura que en un punt o altre ens aca­ba­rem tro­bant.

Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya també va pre­sen­tar la seva pro­posta diven­dres pas­sat, abans que ho fes dis­sabte el pre­si­dent Mas. Oriol Jun­que­ras, desig­nat ja cap de llista de la for­mació, va pro­po­sar una can­di­da­tura que vagi més enllà de les sigles del par­tit i va fer una crida per crear una llista inde­pen­den­tista i d'esquer­res, “Aliança d'Esquer­res per a la República Cata­lana”. Va afir­mar que no volia com­pe­tir amb d'altres opci­ons que com­par­tei­xen el mateix objec­tiu i va desit­jar sort a tots els par­tits inde­pen­den­tis­tes. L'objec­tiu és acon­se­guir la majo­ria abso­luta de les for­ces inde­pen­den­tis­tes més que el resul­tat de cada llista con­creta i, amb aquesta majo­ria, impli­car els par­tits que no són inde­pen­den­tis­tes, però que no hi estan en con­tra.

I dis­sabte el Pre­si­dent va fer la seva pro­posta elec­to­ral a Molins de Rei, una llista oberta a la soci­e­tat civil orga­nit­zada i sense sigles de par­tit. No és una pro­posta adreçada a ERC ni als par­tits va dir, perquè aquesta pro­posta ja l'havia fet el pas­sat novem­bre, efec­ti­va­ment va ser una pro­posta adreçada a les enti­tats de la soci­e­tat civil que han mobi­lit­zat cen­te­nars de milers de per­so­nes en els dar­rers anys. Va ser una pro­posta feta direc­ta­ment a l'Assem­blea, a l'Òmnium i a l'AMI, tot i que aquest cop no serà la llista del pre­si­dent, sinó amb el pre­si­dent, perquè seran les enti­tats qui la pro­po­sa­ran.

A hores d'ara, no sé quina serà la res­posta de les enti­tats inde­pen­den­tis­tes a la pro­posta del pre­si­dent, estic segura que serà una res­posta res­pon­sa­ble i d'acord amb la trans­cendència del moment històric que vivim, però és impor­tant que no tor­nem a obrir un debat sobre el com anem a les elec­ci­ons que ens va entre­te­nir i para­lit­zar durant gai­rebé dos mesos després del 9 de novem­bre. Deci­dim el que deci­dim, fem-ho ràpida­ment, perquè a tres mesos del 27-S el temps ens juga en con­tra.

Si volem gua­nyar en escons i en vots no podem dis­treure'ns ni des­viar-nos de l'objec­tiu, neces­si­tem tot el temps, tots els recur­sos i totes les ener­gies per expli­car per tots els racons del ter­ri­tori que la inde­pendència sig­ni­fica dis­po­sar de les eines i els recur­sos neces­sa­ris per solu­ci­o­nar els pro­ble­mes dels ciu­ta­dans, ens cal omplir de con­tin­gut social la inde­pendència per arri­bar a aquells ciu­ta­dans que no estan en con­tra del procés, però que no el veuen neces­sari per resol­dre els seus pro­ble­mes quo­ti­di­ans. Ara és l'hora de sumar i d'asse­gu­rar que en aquest procés hi som tots els que hi volem ser, tots els que hi han de ser i tots els que hi podrien ser.