Opinió

‘Llets' vegetals

Les mal anomenades “llets vegetals” són unes begudes agradables i amb unes aportacions de nutrients ben interessants, a condició que no les confonguem amb la llet de vaca, sobretot en els períodes de lactància i infància.

El número de tar­dor-hivern del 2012/
2013 de la interes­sant revista Valle­sos incloïa l'arti­cle “Mons Obser­vans, un jaci­ment per des­co­brir”. Es tracta d'un assen­ta­ment romà entre Mont­meló i Mon­tornès del Vallès, obert al públic, la visita tea­tra­lit­zada del qual us reco­mano. En ella, un guia molt expert fa les expli­ca­ci­ons per­ti­nents, com­ple­ta­des per un pin­tor de l'època –que inter­preta amb gran encert l'actor Ignasi Guasch–, que des de fa més de dos mil anys espera l'arri­bada d'altres artis­tes, amb qui ens con­fon, i a qui hem d'acla­rir que som sim­ple­ment visi­tants interes­sats en la Roma antiga. I a la pre­gunta de com ha sub­sis­tit tant de temps, ens res­pon que gràcies als conills i a les amet­lles de l'indret, una ali­men­tació “medi­terrània” a base d'una carn ben salu­da­ble i de fruita seca. El per­so­natge no ens diu, però, si s'ha fet pas­sar sem­pre la set amb “llet d'amet­lles”, beguda ben tra­di­ci­o­nal a casa nos­tra.

Avui, les ano­me­na­des “llets vege­tals” estan a l'alça, en part per les crítiques a la llet de vaca i d'altres mamífers, en gene­ral no prou fona­men­ta­des. Recent­ment, l'Asso­ci­ació Cata­lana de Ciències de l'Ali­men­tació, filial de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans, ha con­ce­dit un dels pre­mis als millors tre­balls de l'any a joves gra­du­ats a un estudi de Nata­lia Toro en el qual es com­para el valor nutri­tiu de la beguda d'amet­lla amb la de soja, i s'apor­ten dades que indi­quen que la pri­mera pre­senta con­tin­guts de fibra i fitos­te­rols, que aju­den a fer bai­xar el coles­te­rol, com­pa­ra­bles a la de soja, i un greix molt ric en àcid oleic (com l'oli d'oliva). D'altra banda, fa uns mesos, en el con­curs per a pro­duc­tes ali­men­to­sos inno­va­dors, amb un ves­sant ecològic, Éco Trophélia Espa­nya 2015, ha estat pre­mi­ada la beguda Ali­men­dra, ela­bo­rada per Pilar Mora i Gus­tavo Guer­rero, estu­di­ants del màster de desen­vo­lu­pa­ment i inno­vació d'ali­ments de la Facul­tat de Farmàcia i el Cam­pus de l'Ali­men­tació de Tor­ri­bera, de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. En aquest cas la beguda, a base d'amet­lles, es pot com­ple­men­tar amb unes gale­tes fetes amb farina de les matei­xes amet­lles. A Por­tu­gal, l'Asso­ci­ació de Nutri­ci­o­nis­tes, amb la col·labo­ració de Nestlé, està por­tant a terme una cam­pa­nya de pro­moció de begu­des basa­des en cere­als –ordi i sègol–, que, com les de civada i arròs, també s'ano­me­nen llets vege­tals. I n'hi ha a base de lle­gums, com la soja, i ara s'està pro­mo­ci­o­nant l'“aigua de coco”, que pels mine­rals que conté, sobre­tot potassi, pot ser molt adi­ent per a espor­tis­tes.

En rigor, però, el nom de llet només s'hau­ria d'apli­car al pro­ducte del munyit de les feme­lles de mamífers. L'ano­me­nada llet d'amet­lles, l'orxata de xufla i simi­lars, són begu­des vege­tals de dis­gre­gats de frui­tes, tubèrculs (la xufla) o lla­vors (la soja), amb un aspecte sem­blant i un valor nutri­tiu interes­sant, però dife­rent del de la llet de vaca. És cert que no con­te­nen lac­tosa i, per tant, poden ser con­su­mi­des per les per­so­nes into­le­rants al sucre de la llet, i que els seus grei­xos són salu­da­bles, però no la poden subs­ti­tuir del tot, tret que siguin enri­qui­des, com se sol fer, amb alguns nutri­ents, molt espe­ci­al­ment calci, també iode i vita­mi­nes B12, B2 i D, que apor­ten la llet de vaca o la d'altres mamífers. S'han detec­tat dèficits de vita­mina D en cri­a­tu­res que només con­su­mei­xen llets “no de vaca”, i s'han arri­bat a obser­var casos de mal­nu­trició greu per haver ali­men­tat lac­tants només amb llet d'arròs. A més, mol­tes fórmu­les de “llets vege­tals” por­ten força sucres incor­po­rats. Tenen efec­tes posi­tius –enfront del coles­te­rol, per exem­ple– perquè els seus grei­xos són sobre­tot insa­tu­rats, enfront dels de la llet de vaca, que són pre­fe­rent­ment satu­rats, però això només és apli­ca­ble als adults.

En defi­ni­tiva, les mAL ano­me­na­des “llets vege­tals” són unes begu­des agra­da­bles i amb unes apor­ta­ci­ons de nutri­ents ben interes­sants, a con­dició que no les con­fon­guem amb la llet de vaca, sobre­tot en els períodes de lactància i infància.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia