Un país de marca

La idea de l'Empordà, englo­bant les dues comar­ques, no és fruit de cap divisió ter­ri­to­rial, sinó que res­pon a la pro­moció d'una marca, i les mar­ques al dar­rere sem­pre tenen un interès comer­cial. Josep Pla dife­ren­ci­ava entre l'Empordà i l'Empor­da­net. D'aquesta manera Pla, que feia esca­pa­des gas­tronòmiques a Figue­res –a can Motel– va con­tri­buir a la cre­ació de la marca l'Empor­da­net, que avui es pro­mo­ci­ona turísti­ca­ment, espe­ci­al­ment en l'àmbit gas­tronòmic entre els cui­ners i res­tau­rants de la “Cuina de l'Empor­da­net”.

Al dar­rere, i englo­bada en una gran marca, sem­pre n'hi ha d'altres que hi van lli­ga­des i es pro­mo­ci­o­nen i s'iden­ti­fi­quen clara­ment amb la marca mare. Sota el parai­gua de l'Empordà hi tro­bem, doncs, la Cuina de l'Empor­da­net, els vins de l'Empordà... I en paral·lel i vin­cu­la­des a l'Empordà hi ha mar­ques com ara El Bulli, elBu­lli­foun­da­tion, Pera­lada, Mas Pau, Com­par­tir, La Llar, Motel Empordà, Aigua­molls, Sant Pere de Rodes, Dalí, etc.

La idea de l'Empordà com a marca ha estat el nucli dels debats que s'han fet aquests dies a l'Escola Inter­na­ci­o­nal d'Estiu de l'Empordà, que ha orga­nit­zat el Cen­tre de For­mació Con­ti­nu­ada de la Uni­ver­si­tat de Vic i que ha tin­gut com a seu el cas­tell de Sant Fer­ran de Figue­res.

Han estat un seguit de debats i semi­na­ris en els quals s'ha fet una radi­o­gra­fia d'aquest ter­ri­tori, amb con­ver­ses sobre el pai­satge empor­danès, la valo­rit­zació del ter­ri­tori, i la gestió del patri­moni cul­tu­ral i natu­ral, entre altres aspec­tes.

Uns debats molt enri­qui­dors, que curi­o­sa­ment han estat ini­ci­a­tiva de la Uni­ver­si­tat de la Cata­lu­nya cen­tral. No és casu­a­li­tat aquesta mirada de l'Empordà des de Vic, perquè ha estat pre­ci­sa­ment un equip d'aquesta uni­ver­si­tat el que ha tre­ba­llat sobre la idea de la marca Empordà i que ens ha defi­nit aquest ter­ri­tori com “tocat pels déus”.

Tot això està molt bé, però ara els empor­da­ne­sos, que estem tots molts con­tents de conèixer-nos a nosal­tres matei­xos, no ens podem que­dar qui­ets mirant-nos el melic i mos­trar auto­com­plaença per aquest ter­ri­tori que ens van donar els déus, sinó que ens hem de posar a tre­ba­llar de valent, no per pro­mo­ci­o­nar i treure pro­fit d'aquesta terra, sinó per pre­ser­var-la de les agres­si­ons ambi­en­tals i de tota mena que des de fa anys la mal­me­ten.