Opinió

Déu ja ha fet la tria

Més de vuit segles després, el papa Francesc reconeix l'error històric i demana perdó, un pas petit però un gran pas ecumènic que obre camins de diàleg

El juliol del 1209 fou molt calorós i, davant Besi­ers, les tro­pes esta­ven negui­to­ses. A l'alt coman­da­ment res­so­na­ven les parau­les papals: “Apar­teu els heret­ges de les seves ter­res. La fe ha des­a­pa­re­gut, la pau ha mort, la pesta herètica i la còlera guer­rera han reco­brat la força: com­ba­teu els heret­ges amb mà de ferro.” Molts poble­tans s'havien refu­giat a la cate­dral, temo­ro­sos de la cru­el­tat dels homes de Simó de Mon­fort, però ell mateix dub­tava de diri­gir un atac san­gui­nari, segur que els heret­ges, càtars i val­de­sos es bar­re­ja­ven amb catòlics fidels a Roma. Què fer? Arnald Ama­ric, lle­gat papal, fou expe­di­tiu: “Mateu-los a tots; Déu ja farà la tria dels seus.” A sang i foc, la mor­tal­dat fou pao­rosa.

Pot­ser la notícia no ha tin­gut gaire ressò, quan el papa Fran­cesc ha resi­dit tres dies al Pie­mont i ha fet un gest de gran con­tin­gut paci­fi­ca­dor i ecumènic. En una acció històrica on es bar­reja la intel·ligència jesuítica i la humi­li­tat fran­cis­cana, el pontífex ha visi­tat el tem­ple de l'Església Evangèlica Val­desa, on ha estat rebut pels prin­ci­pals líders d'aquesta con­fessió, men­tre apro­fi­tava el moment per “dema­nar perdó en nom de l'Església Catòlica pels ges­tos i els com­por­ta­ments no cris­ti­ans, fins i tot no humans, que hem tin­gut con­tra vosal­tres”. Després d'aquest acte insòlit, han resat tots junts el pare­nos­tre.

Al dar­rer terç del segle XII, el cris­ti­a­nisme es sent pre­so­ner del poder dels grans mones­tirs, molt rics i pre­sump­tu­o­sos, i d'una alta cle­re­cia que vivia en el luxe i l'admi­nis­tració de pre­ben­des. Com a res­posta, es coven alguns movi­ments que recla­men la pobresa i la penitència de signe evangèlic. Es comença a par­lar de la “pobresa apostòlica”, de la “comu­ni­tat de cre­ients” i dels “ger­mans de l'espe­rit lliure”, men­tre el Sermó de la Mun­ta­nya esdevé guia de vida de mol­tes consciències revol­ta­des. El fan­tasma de la reforma comença a recórrer el con­ti­nent euro­peu.

Càtars i val­de­sos aviat es des­ta­quen com dos grans movi­ments refor­mis­tes, gens con­tro­lats pel papat i amb una filo­so­fia ben acom­bo­iada pel poble sen­zill. Pierre Valdo, un ric comer­ci­ant de Lió fa seva la lec­tura d'una tra­ducció pro­vençal de la Bíblia, dis­tri­bu­eix les seves pro­pi­e­tats entre els pobres i es dedica a pre­di­car “el Regne”. Molts cler­gues veuen peri­llar la seva posició pri­vi­le­gi­ada i fins la cúria papal posa el crit al cel. Es con­vo­quen sínodes con­tra els laics que usur­pen el dret de prèdica, reser­vat als ton­su­rats, i el pontífex signa una but­lla decla­rant herètics els “pobres de Lió”. Ale­xan­dre III es troba davant de qui li reclama aban­do­nar l'osten­tació i recu­pe­rar la sen­zi­llesa pri­mi­tiva. Un con­ti­nuat de papats curts i des­con­cer­tats pro­du­ei­xen una forta crisi ecle­sial. El papat d'Inno­cenci III arriba tard i càtars i val­de­sos han ini­ciat un camí sense retorn, fent-se forts al midí i als con­tra­forts alpins. Roma con­voca la cre­uada con­tra els heret­ges i les fogue­res il·lumi­nen les pla­ces públi­ques ocu­pa­des pel braç armat de la Inqui­sició.

Molts val­de­sos s'asso­cien als càtars, en un intent de super­vivència, men­tre altres s'este­nen per la llen­gua mun­ta­nyosa que tra­vessa el cen­tre euro­peu. Dels val­de­sos s'ali­menta la fe dels nous movi­ments dels humi­li­ati i els pre­re­for­mis­tes. Domènec i Fran­cesc hi reben els pri­mers impul­sos de les ordes men­di­cants. Però els val­de­sos han de renun­ciar a la seva fe o man­te­nir-la mig ama­gada a les mun­ta­nyes del Pie­mont. Després, sobre­vi­uen a l'empara del cal­vi­nisme i, encara, pro­ta­go­nit­zen una aven­tura col·lec­tiva en la colo­nit­zació del Nou Món.

Més de vuit segles després, el papa Fran­cesc reco­neix l'error històric i demana perdó, un pas petit però un gran pas ecumènic que obre camins de diàleg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia