Plebiscit

A menys de vui­tanta-cinc dies de l'anun­ciat 27-S, la decisió del què i del com és prou com­pli­cada, fins a no saber si hi haurà acord de llista o dis­persió de llis­tes, ni tam­poc si les enti­tats inde­pen­den­tis­tes ento­ma­ran la patata calenta que els par­tits s'entes­ten a dei­xar-los a la falda. Des­con­cer­tats, veiem molt a prop una con­vo­catòria ple­bis­citària sense que ningú no hagi expli­cat d'una manera ente­ne­dora què vol dir això del ple­bis­cit o, fins i tot, qui­nes con­seqüències imme­di­a­tes tindrà. Tot és confús.

Aquests dar­rers dies he assis­tit a assem­blees ter­ri­to­ri­als d'Òmnium i de l'ANC en què els asso­ci­ats han deba­tut la qua­dra­tura del cer­cle. Cons­tato que quasi hi ha tan­tes opi­ni­ons com per­so­nes i que no exis­teix una­ni­mi­tat quan s'intenta acos­tar idees o con­sen­suar acords. Les tro­ba­des ter­ri­to­ri­als esde­ve­nen un edu­cat mer­cat de Calaf, amb l'inde­pen­den­tisme com a negoci comú però sense cap con­sens sobre quina és la millor estratègia per a la con­sulta del setem­bre, i ni tan sols sobre el paper de les enti­tats en el ter­ri­tori fins ara reser­vat als par­tits polítics.

Encara, amb un supo­sat suport dels tres pols elec­to­rals inde­pen­den­tis­tes (Con­vergència, Esquerra i CUP), s'ha de veure el trac­ta­ment que cal donar a les opci­ons que apos­ten pel dret a deci­dir (Ini­ci­a­tiva, Procés Cons­ti­tu­ent, Podem i fins pot­ser Cata­lu­nya en Comú), uns col·lec­tius en què també hi ha molts inde­pen­den­tis­tes. Un pano­rama com­plex per donar una res­posta sim­ple.

Som en una soci­e­tat plu­ral, for­jada a cops de pro­ces­sos migra­to­ris i amb bagat­ges molt diver­sos. La idea de l'Espa­nya unida i ager­ma­nada fa tres-cents anys que és pro­pa­ganda gratuïta. El con­cepte inde­pen­den­tista ha fet forat, però la rea­li­tat és molt més tos­suda que la volun­tat dels uns o dels altres i, per aca­bar-ho d'ado­bar, hi ha molts con­fes­sos inde­pes que no volen qual­se­vol inde­pendència. A vui­tanta-cinc dies, el pano­rama és com­pli­cat quan, a més a més, ni en els ren­gles de l'inde­pen­den­tisme es té clar què és el que cal i quins són els ter­mi­nis que s'han de con­sen­suar. Al davant, molta feina i poc temps per fer-la.