Apàtrida

Ser espanyol no és fàcil. Pel que sembla hi ha molta demanda. Hi ha un factor que ho certifica: la idea de fortalesa que ahir brandava la vicepresidenta Soraya, i que fa que els que en són no vulguin deixar de ser-ne. Santamaría reflexionava així sobre l'últim CEO, que diu que els partidaris del no a la independència de Catalunya són el 50% dels enquestats abans de la revetlla de Sant Joan. Aquests catalans valoren “la unitat i la solvència” d'Espanya, diu Soraya. I com que la solvència és tan alta el registre civil, que depèn del Ministeri de Justícia, ha donat hora pel 2021 a un nadó per obtenir la nacionalitat.

Ha passat “prop de casa nostra”, que dirien els Smiths de la Cantant Calba de Ionesco. Ha passat a Santa Coloma de Gramenet, amb una nena nascuda a Badalona, de mare salvadorenca. L'infant té dret al passaport espanyol, perquè cap dels seus progenitors li ha transmès la seva nacionalitat. El consolat d'El Salvador diu que efectivament no s'han fet els tràmits perquè sigui salvadorenca, però el Registre no els dóna hora fins al 2021. El cas l'ha denunciat el síndic de greuges, Rafael Ribó, que diu que és molt greu, un exemple de mala administració sobre el qual cal exigir responsabilitats. Deixar sis anys sense nacionalitat aquesta nena li impedirà tenir accés a drets bàsics i fonamentals.

La solvència del funcionari que deixa com a apàtrida una nena ressona no només com una peça de teatre de l'absurd, tot i que Ionesco, si parlem de nacionalitats, era romanès (Ionescu) i francès, i no sé si va tenir alguna topada burocràtica. Qui sí que en canvi va penjar la toia de la dilació sobre la teranyina burocràtica va ser el periodista romàntic i polític liberal espanyol Mariano José de Larra, amb el seu famós “Vuelva usted mañana”. Justament la història d'un estranger que vol resoldre una qüestió de genealogia en quinze dies i no se n'acaba de sortir ni en quinze anys. S'ha de dir en honor de la solvència de l'Estat que la cosa ha millorat si es passa de quinze a cinc d'espera.