Millor les versions que les còpies

Una de les característiques de Cecil B. DeMille era
rodar escenes de gran pressupost. A Els deu manaments hi van participar 2.500 extres i 3.000 animals. Tenia un gran mèrit. Avui, una producció mitjana té la capacitat tècnica de fer veure el mateix de manera virtual. I sovint està molt ben creat. I també té mèrit, però no l'hi concedim amb la mateixa alegria. Veure un grup com els Bootleg Beatles fent una mena de Tu cara me suena d'alta qualitat té gràcia, però estan condemnats a quedar lluny dels imitats. És més estimulant una versió que ens obri a una revisió de l'original, partint fins i tot d'estils antagònics, que una còpia exacta. Si fossin un quadre, els Bootleg Beatles serien una litografia? O pretendrien ser una falsificació?