Onada de calor

Un dels grans motius d'indig­nació de la soci­e­tat del con­fort és l'èxit nul en el con­trol dels fenòmens del temps atmosfèric. Vaja, que no podem domi­nar el fred, la calor, les pre­ci­pi­ta­ci­ons i altres fets extra­or­di­na­ris al nos­tre gust. Com a màxim, hem fet avançar la mete­o­ro­lo­gia, una ciència ins­tru­men­tal que la volem, sobre­tot, dedi­cada a les pre­dic­ci­ons. I exi­gim als meteoròlegs pre­cisió i que afi­nin en els anun­cis sobre allò que ha de suc­ceir. Però més enllà de les pre­dic­ci­ons, la huma­ni­tat (és a dir, la part dels humans experta o sàvia) encara no pot deci­dir el temps que farà demà o quan sigui. I això molesta la huma­ni­tat (és a dir, a la part dels humans que com­pon la soci­e­tat del benes­tar en els ter­ri­to­ris més afa­vo­rits i que creu que tot ho pot).

A mi, que tinc un interès ardent i actiu per la causa de la lli­ber­tat dels fenòmens atmosfèrics, em va pro­duir una certa ale­gria la notícia sobre l'arri­bada d'una onada de calor. I que ningú es pensi que el meu cos ani­mal se satisfà quan expe­ri­menta un aug­ment de la tem­pe­ra­tura exte­rior: la calor i jo mai no hem estat bons amics. L'ale­gria em venia per la cons­ta­tació que la natu­ra­lesa encara con­serva alguna auto­ri­tat sobre els sapi­ens sapi­ens. A banda que una onada de calor a l'estiu, en un país medi­ter­rani com el nos­tre, és habi­tual: cada any la mateixa notícia, com quan arriba el Nadal, Sant Jordi, Sant Joan, el vi novell, la tor­nada al cole o la tem­po­rada de rebai­xes.

En aquesta era de les noves tec­no­lo­gies i els aires con­di­ci­o­nats, aquesta onada de calor que ens afecta és pre­vi­si­ble i supor­ta­ble. Vaja, que no hauríem de lamen­tar-nos tant i ens cal­drien dos dits de front. L'escrip­tor Pla ja va des­criure l'onada de calor de l'any 1920 a Pala­fru­gell, que va com­ba­tre amb un refresc en una ter­rassa de bar. Des de fa segles hi ha constància d'ona­des de calor per tot el món, mol­tes de les quals amb cen­te­nars i milers de morts. Pot­ser és pel clima, que ens hauríem de pre­o­cu­par més: per la inter­venció de l'home que pro­voca des­as­tres arti­fi­ci­als i en diu des­as­tres natu­rals.