Opinió

La UE i la crisi grega

Les polítiques d'austeritat
i la conversió del deute privat en públic (cas de la banca espanyola)
no han estat
una bona solució

El 1991 la implosió de la URSS posava fi a la guerra freda i al sis­tema de Westfàlia (1648) en referència als acords de pau que posa­ven fi a la guerra dels Trenta Anys a Ale­ma­nya i a la guerra dels Vui­tanta Anys entre l'Estat espa­nyol i els Països Bai­xos. Westfàlia fou l'acte de nai­xe­ment de l'estat nació en la mesura que tren­cava amb la vella tra­dició feu­dal de con­si­de­rar els ter­ri­to­ris i els pobles com un patri­moni here­di­tari de les dinas­ties gover­nants i donà lloc a un nou sis­tema de rela­ci­ons basat en els prin­ci­pis de res­pecte a la inte­gri­tat ter­ri­to­rial i la sobi­ra­nia naci­o­nal dels estats. Per l'expert britànic en rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals Robert Coo­per, Westfàlia fou el tri­omf de la moder­ni­tat: la diplomàcia, basada en la dis­su­asió mili­tar, subs­tituïa par­ci­al­ment la guerra, i quan aquesta es produïa hom podia pre­veure que el resul­tant seria un nou equi­li­bri entre les potències, tot i que amb actors sovint dife­rents.

El mateix Coo­per indi­cava que fa un quart de segle que els països de la CEE (avui UE) havien fet ja el salt a la post­mo­der­ni­tat, un nou estadi en què els països són capaços de cedir sobi­ra­nia per tal d'arri­bar a polítiques de con­sens i solidàries (fons euro­peus) que garan­tei­xin la cohesió entre els mem­bres de l'orga­nit­zació supra­es­ta­tal i per­me­tin resol­dre els con­flic­tes per la via de la nego­ci­ació política i no de la força mili­tar. Era l'adap­tació a la glo­ba­lit­zació en què les polítiques naci­o­nals resul­ta­ven insu­fi­ci­ents per fer front als rep­tes d'un món on molts dels actors (mul­ti­na­ci­o­nals, nar­cotràfic, xar­xes ter­ro­ris­tes...) actu­a­ven en funció de plan­te­ja­ments trans­na­ci­o­nals o mun­di­als. En suma, per Coo­per, el món post­mo­dern del qual la UE era la seva versió més avançada es basava en la rup­tura de la dis­tinció entre afers interns i externs; en la inter­ferència mútua entre afers interns (tra­di­ci­o­nals) i la vigilància i la coo­pe­ració mútua; en el rebuig de la força i la pri­ma­cia de la política per resol­dre els con­flic­tes; en la irre­llevància crei­xent de les fron­te­res i una segu­re­tat basada en la trans­parència, l'ober­tura, la inter­de­pendència i la vul­ne­ra­bi­li­tat mútua.

I en això arriba la crisi del 2008 i la feliç post­mo­der­ni­tat euro­pea ha estat a punt de sal­tar pels aires, perquè la UE no són els Estats Units d'Europa que somi­ava Wins­ton Churc­hill. Per con­tra, la crisi grega i la seva reso­lució mos­tren el llarg camí que queda per recórrer. Un sis­tema mone­tari de canvi fix (zona euro) no té meca­nis­mes (deva­lu­ació) per afron­tar les cri­sis. Cal­dria un orga­nisme –el govern fede­ral als Estats Units– que garantís les pen­si­ons i les pres­ta­ci­ons soci­als mínimes per tal de no cas­ti­gar les eco­no­mies amb menys recur­sos. Cer­ta­ment, els governs grecs no han sabut fer front a la crisi llas­trats (i a la vegada res­pon­sa­bles) per un deute acu­mu­lat que arriba gai­rebé al 180% del PIB, un sis­tema fis­cal amb greus lla­cu­nes que del­men els ingres­sos de l'estat, la baixa pro­duc­ti­vi­tat i una eco­no­mia poc diver­si­fi­cada i l'exces­siva dependència del turisme (més del 15% del PIB). En suma, entre el 2008 i el 2014 el PIB grec va tenir un retrocés del 27% (dels 242.096 mili­ons d'euros a 179.081). Alhora el deute crei­xia dels 264.623 mili­ons d'euros fins als 317.094. Tot ple­gat demos­tra que les polítiques d'aus­te­ri­tat i la con­versió del deute pri­vat en públic (cas de la banca espa­nyola) no han estat una bona solució, ja que han pro­vo­cat una regressió del con­sum que no ha afa­vo­rit la reac­ti­vació econòmica sinó que ha fet més pro­funda la recessió amb la cai­guda de la pro­ducció, la fallida de mol­tes peti­tes i mit­ja­nes empre­ses i un atur des­bo­cat. Calen, sens dubte, noves polítiques i cal, sobre­tot, més Europa per tal d'afron­tar amb èxit i des de la post­mo­der­ni­tat les con­seqüències de futu­res cri­sis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia