Borbons

La tro­bada Mas-Rei d'Espa­nya ha tin­gut una tem­pe­ra­tura gla­cial. Són gent curi­osa, els Bor­bons: Alfons XII, després de vicis­si­tuds innom­bra­bles, es pro­clama rei i entra al regne d'Espa­nya per Bar­ce­lona, on rep una aco­llida entusiàstica que l'omple d'espe­ran­ces. I tan­ma­teix, mai no va con­nec­tar amb Cata­lu­nya i la lec­tura del Memo­rial de Greu­ges, en la qual hi havia tot un Jacint Ver­da­guer, no el va com­moure ni un pèl. Ni tan sols té un gest de bona volun­tat. Mà esquerra amb els cata­lans, zero (o hauríem de dir, en aquest reial cas, mà dreta?). En canvi el següent rei, Alfons XIII, era cam­pec­hano i va venir repe­ti­des vega­des a Cata­lu­nya, on es va reu­nir amb la inte­lli­gent­zia cata­lana i es va ficar a la but­xaca més d'un pro­hom.

Ara ha pas­sat una cosa sem­blant: Juan Car­los I també era cam­pec­hano i de ben jove va ater­rar a Bar­ce­lona i va fer tro­ba­des amb la gent que compta en el món de la cul­tura i de l'eco­no­mia. Es va ficar uns quants cre­a­dors cata­lans a la but­xaca, i no diré noms. En canvi el seu suc­ces­sor, sem­bla com aquell Alfons XII que posava cara de pomes agres al Memo­rial de Greu­ges i que, tot i rei­te­ra­des pro­me­ses, mai no va inten­tar ni tan sols enten­dre el poble català (els cam­pec­ha­nos tam­poc, però dis­si­mu­la­ven). Felipe VI no ha fet reu­ni­ons amb la cul­tura cata­lana ni ha tin­gut cap gest ni tan sols quan fa cara d'espan­tat (la situ­ació l'ultra­passa, clara­ment, amb nul·la elegància i gens de mà esquerra). La mirada gla­cial que li dedica a un pre­si­dent democràtic i cortès com Artur Mas revela una manca de cin­tura política pre­o­cu­pant. O espe­rançadora, segons com t'ho miris.

Ara estem ence­tant un procés que ningú no pararà, ni tan sols el Don Tan­credo-Rajoy que per pri­mera vegada ha dit la paraula “inde­pendència de Cata­lu­nya”, men­tre la Soraya fa bro­me­tes espan­ta­des: ¿com ser demòcrata i euro­peu i alhora menys­prear el poble català? Ja s'ho faran. Nosal­tres, la majo­ria de cata­lans, ho tenim clar. I no espe­rem res de fora: ens ho farem solets.