El compromís de Guardiola

Catalunya és un país que històricament ha tingut una gran i brava tropa a la rereguarda. Són aquells que sempre han estat “al darrere”. “No ho saps? –es deia sovint– En Tal és al darrere.” O en Pasqual. Al darrere de qualsevol iniciativa meritòria que implicava un cert compromís. Ser-hi “al darrere”, sovint pagant o pensant, ha donat un cert prestigi social. El problema és que “al davant” no hi ha hagut tants voluntaris. Els que donen la cara i no l'esquena sempre han estat menys. Ara les coses han començat a canviar. Ha donat la cara Raül Romeva, per exemple. Perquè ha acceptat liderar la llista unitària per la independència a Barcelona, encara que això li suposi un cert desgast. La piuladissa habitual l'ha tractat com un traïdor als ideals de l'esquerra. L'exdiputat d'Iniciativa ha agafat el bou per banyes. Un toro amb molta mala bava. Ahir es va saber que la llista s'amplia. Pep Guardiola la tancarà. L'entrenador del Bayern també s'hi juga molt. Hi haurà gent que no ho entendrà a Catalunya. N'hi haurà també que se'n sorprendran a Alemanya. Una cosa és fer de tant en tant una declaració arriscada i una altra de ben diferent integrar-se en una llista política. Ahir Guardiola va haver-se de sentir de tot per part de la fauna alterada de la unió patriòtica. Alguna de ben curiosa. Una exdirigent d'Iniciativa l'acusava d'haver-se fet a ell mateix i de ser, per tant, “un reaccionari”. I a ella, qui l'ha feta? Catalunya comença a ser un país de gent “al davant”. Potser sí que ho farem.