Ensucrats excessius

Ja sense ambigüitats ho reco­mana l'Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut, el pres­tigiós Ins­ti­tute of Medi­cine dels EUA i la Bri­tish Medi­cal Asso­ci­a­tion: gra­var les begu­des amb sucres afe­gits exces­sius. No té lògica que dos béns que són qua­li­ta­ti­va­ment dife­rents, com ho són la cola ensu­crada –amb força culle­ra­des– i la zero, tin­guin el mateix preu. Essent cone­guts els efec­tes sobre la salut de les begu­des abu­si­va­ment ensu­cra­des (pepsis, cocas, red­bulls, gato­ra­des, i tutti quanti) no té sen­tit que el sobre­cost social que gene­ren en obe­si­tat i dia­be­tis, entre d'altres, aquí i en altres llocs del món sub­desen­vo­lu­pat sobre­tot, con­tinuï essent negoci pri­vat de mul­ti­na­ci­o­nals, tras­lla­dant als ser­veis de salut locals les seves con­seqüències.

Ja fa temps que vaig argu­men­tant sobre les vir­tuts de l'impost de sodes i begu­des addi­ci­o­nal­ment ensu­cra­des, excep­tu­ant per tant sucs de fruita i llet. No veu­ria clar de moment, con­tra el que també postu­len altres, gra­var grei­xos satu­rats i calo­ries en gene­ral: tal és la com­ple­xi­tat admi­nis­tra­tiva de fer-ho i els efec­tes nutri­ents que podrien tenir per a l'ali­men­tació de deter­mi­nats seg­ments de població. Aquest, però, no és el cas de les sodes: hidra­ten però no ali­men­ten. Avui molts països tenen ja l'impost, el dar­rer serà Escòcia. Cata­lu­nya va estar a punt d'implan­tar-lo, però al final es va poster­gar: es tracta d'un impost efi­ci­ent, ja que inter­na­litza una exter­na­li­tat social i senyala una mer­ca­de­ria no con­ve­ni­ent per a la salut, fent-ho sense pro­hi­bi­ci­ons. Té una base con­creta: l'excés, la quan­tia afe­gida, i es pot posar tant en pro­ducció com dis­tri­bució, fins i tot de manera crei­xent per pena­lit­zar les pit­jors pràcti­ques. I és equi­ta­tiu, tot i trac­tar-se d'un impost indi­recte regres­siu, vis­tes les con­seqüències en les res­pos­tes de reacció a l'impost, més pro­ba­bles per a nens i grups de renda baixa que patei­xen en par­ti­cu­lar una obe­si­tat que afecta l'absen­tisme labo­ral i la seva baixa pro­duc­ti­vi­tat, i si es vol per l'apli­cació selec­tiva que se'n pot fer dels ingres­sos fis­cals.

Si l'impost té èxit i frena el con­sum, s'alleu­ge­rei­xen les con­seqüències de la pandèmia d'una obe­si­tat cada cop més mòrbida. Si no ho asso­leix, almenys part del cost el sufraga el cau­sant mateix. Té així doble divi­dend. No és, però, un impost que s'hau­ria de voler com a ins­tru­ment recap­ta­dor, sinó per a la millora de la salut pobla­ci­o­nal i els hàbits ali­men­ta­ris. Tot i així, a França l'ànim recap­ta­tori s'ha aca­bat impo­sant. Totes les sodes paguen ara impost –també les die­tes i les zero– i tot per evi­tar el senya­la­ment que la soda ensu­crada és par­ti­cu­lar­ment dolenta per a la salut. L'impost hau­ria de tenir un tipus rela­ti­va­ment ele­vat, pri­mer perquè és pro­ba­ble, i així ho diu l'evidència empírica, que no tot es tras­lladi al preu final pagat pels con­su­mi­dors, i també perquè per fre­nar el con­sum el sobre­cost s'ha de visu­a­lit­zar prou. Per remar­car que es vol per a la millora de la salut, he pro­po­sat en el dar­rer Congrés Mun­dial d'Eco­no­mia de la Salut, cele­brat a Milà, que la recap­tació que generi es retorni en sub­si­dis a ali­ments salu­da­bles i en des­gra­va­ci­ons a la inno­vació de les empre­ses que eli­mi­nin dels seus pro­duc­tes els ensu­crats abu­sius. Una opor­tu­ni­tat més per a les mul­ti­na­ci­o­nals de les begu­des, que poden apro­fi­tar la seva capa­ci­tat inno­va­dora per millo­rar quo­tes de mer­cat i sal­var resistències com va suc­ceir en el seu moment a Dina­marca. “Win to win”, que es diu ara.

És com­pren­si­ble que aquesta mena d'inter­ven­ci­ons, gra­vant –difi­cul­tant– certs estils de vida, soni pater­na­lista i que molts temin els exces­sos de l'Estat. D'altra banda, ningú no vol pagar impos­tos. Val a dir, però, que en el redis­seny de la fis­ca­li­tat (han de bai­xar alguns impos­tos i pujar-ne altres, així com també s'han de reduir cer­tes des­pe­ses) i per a la con­si­de­ració de la salut, a totes les polítiques hi sobren avui argu­ments per a la seva apli­cació.