Opinió

Un espai en construcció

Catalunya arran del 27-S hauria d'impulsar línies de col·laboració estable en el camp de la RTV, de la creació, producció i distribució de l'audiovisual en català

Després d'aquests anys de devas­tació del PP con­tra la terra, la llen­gua i la cul­tura del país, ara, després del 25-M, tot torna a ser pos­si­ble i tot és urgent. És urgent la recons­trucció de ponts i cor­rents de soli­da­ri­tat, de con­fiança i de col·labo­ració entre tots els països del català. I en aquesta nova tran­sició, la represa d'un espai de comu­ni­cació propi, públic, com­par­tit i ambiciós, ha de ser un objec­tiu essen­cial. Encara som a temps de bas­tir un ima­gi­nari de país –un país de països– que assu­meixi i repre­senti la diferència en la diver­si­tat i la uni­tat. I per això neces­si­tem una bona tele­visió i un audi­o­vi­sual potent.

A finals de 1999 el Par­la­ment de Cata­lu­nya dedi­cava el seu pri­mer ple a un tema monogràfic: l'audi­o­vi­sual català. Les línies mes­tres resul­tants d'aquell debat han ins­pi­rat el des­ple­ga­ment de tot el sis­tema audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya fins al pre­sent, a des­grat de la crisi econòmica i de la con­tra­re­forma del bienni negre (2011-12). Una de les moci­ons apro­va­des lla­vors fou la pro­moció d'un espai audi­o­vi­sual en català basat en acords recíprocs entre governs i mit­jans dels diver­sos ter­ri­to­ris de la llen­gua.

Han pas­sat quinze anys i el pano­rama dels acords acon­se­guits és deso­la­dor. Cert, els avenços en el camí d'un cibe­res­pai en català han estat con­si­de­ra­bles espe­ci­al­ment en premsa: Vilaweb acaba de cele­brar els pri­mers 20 anys! Però en l'audi­o­vi­sual de gran públic gai­rebé tot està per fer. Amb la RTVV tan­cada i TV3 pro­hi­bida al País Valencià, amb una IB3 dis­minuïda a les Illes i amb una CCMA cape­jant la crisi pròpia, qui pen­sava en acords?

Fa una set­mana, la vice­pre­si­denta Mònica Oltra donava a València una bona notícia. El govern apro­vava la cre­ació de l'Alt Con­sell Con­sul­tiu de Radi­o­di­fusió, Tele­visió i Altres Mit­jans (ACC-RTV) i anun­ci­ava que mira­ria de rei­ni­ciar les emis­si­ons de la Tele­visió Valen­ci­ana el 9 d'octu­bre que ve. Seria tota una decla­ració de prin­ci­pis, encara que només fos amb una “pro­gra­mació d'emergència”. Comen­tava un lec­tor de La Veu del País Valencià: “Estem en una situ­ació d'emergència on la nos­tra llen­gua no es pot per­me­tre ni un dia més sense ni un canal de ràdio i tele­visió en valencià. Ni un! Això són 40 anys d'endar­re­ri­ment de la nos­tra llen­gua.”

A les Bale­ars, el govern d'esquer­res es comença a plan­te­jar quin model de tele­visió haurà d'adop­tar IB3 en aquesta nova etapa després d'anys d'ins­tru­men­ta­lit­zació i degra­dació en aspec­tes bàsics com és el model lingüístic. Cal espe­rar que el nou Par­la­ment rec­ti­fi­qui aviat el nefast man­dat-marc apro­vat el 2014 per impo­sició del PP de Bauzá.

També a Cata­lu­nya l'efer­vescència política reclama de repen­sar pro­fun­da­ment el model de la CCMA per a l'horitzó 2020 i, en gene­ral, la posició de tot el sec­tor audi­o­vi­sual català –pri­vat i públic, naci­o­nal i local– en el nou entorn mul­timèdia i mul­ti­pla­ta­forma. El Lli­bre Blanc de l'Audi­o­vi­sual, que el CAC està enlles­tint, haurà de fer pro­pos­tes ago­sa­ra­des per a tots els actors. El pre­si­dent de la CCMA, Brauli Duart, pro­po­sava fa poc la cre­ació d'un con­sorci entre IB3, la nova RTVV i la CCMA “per col·labo­rar al màxim nivell”. Fets, volem.

La via política que pugui empren­dre Cata­lu­nya arran del 27-S hau­ria d'impul­sar línies estratègiques de col·labo­ració esta­ble entre els dife­rents països i actors impli­cats tant en el camp de la ràdio i tele­visió com en el de la cre­ació, la pro­ducció i la dis­tri­bució de l'audi­o­vi­sual en català en tots els seus gèneres i for­mats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.