El puto amo

La notícia que Pep Guar­di­ola figu­rarà en el dar­rer lloc de la llista unitària ha apa­re­gut a mit­jans de tot el món. El millor entre­na­dor de fut­bol, nas­cut a Sant­pe­dor, cone­gut arreu del pla­neta pels seus èxits i amb un per­fil mediàtic extra­or­dinària­ment potent i carismàtic, es mulla per la rei­vin­di­cació inde­pen­den­tista dels cata­lans. I això és notícia. Fora de Cata­lu­nya i fora d'Espa­nya. Des del Bild, el diari més venut a Europa, o la BBC fins a tota mena de mit­jans tant d'infor­mació gene­ral com espor­tiva se n'han fet ressò. Una jugada mes­tra. El xut de Guar­di­ola ha pro­jec­tat la llista inde­pen­den­tista molt més enllà del que hau­ria acon­se­guit cap altre nom de la can­di­da­tura. A Madrid sem­bla que la notícia ha sorprès, a Munic pot­ser no tant. Fa unes set­ma­nes, Guar­di­ola va par­ti­ci­par en una vet­llada literària a la capi­tal de Bavi­era dedi­cada a Martí i Pol. “Posem-nos dem­peus altra vegada i que se senti la veu de tots, solem­ne­ment i clara. Cri­dem qui som i que tot­hom ho escolti”, va reci­tar de nou. I això ha fet. Ni més ni menys.

La res­posta més irada de l'Estat ha arri­bat d'un altre català, el minis­tre Jorge Fernández Díaz. A la COPE. Fernández Díaz va retreure a Guar­di­ola els diners que li ha pagat la selecció espa­nyola. “Veiem que hi anava segu­ra­ment no per interès patriòtic, sinó per interès cre­matístic, perquè hi ha per­so­nes que el déu que tenen és el diner.”

Algú podria recor­dar al minis­tre que Guar­di­ola, com la resta de fut­bo­lis­tes d'elit cata­lans, no podia jugar en una selecció que no fos l'espa­nyola. O li podrien expli­car que, tot i ves­tir la roja, mai va dei­xar de donar suport a la rei­vin­di­cació de selec­ci­ons cata­la­nes. El cert, però, és que no calen rèpli­ques. Juguen en lli­gues massa dife­rents.

No hi ha color. La llista inde­pen­den­tista ha fit­xat l'autèntic puto amo. I el gol és antològic.