Petits detalls

Déu està en els detalls. Iden­ti­fi­car la gran importància de les peti­tes coses ens estal­via molts nau­fra­gis. La qua­li­tat d'una empresa o d'una relació sol depen­dre molt del fac­tor humà, d'acti­tuds mini­mals tan impres­cin­di­bles com l'ale­gria, la pul­cri­tud o la con­fiança. En aquest sen­tit trobo que un dels diagnòstics capi­tals sobre el procés sobi­ra­nista és el que va fer Lluís Llach després de la cadena humana de l'11-S del 2013, quan va dir que el que més l'entu­si­as­mava era haver vist que la gent “des­bor­dava feli­ci­tat”. Es va començar a encu­nyar el nom de “la revolta del som­riure”. I des del 2010 fins i tot la inca­pa­ci­tat de l'uni­o­nisme per enten­dre cap fruïció feliç ens ha rega­lat impa­ga­bles moments d'humor acci­den­tal: un dels més sonats va ser el de dir que, davant l'absència d'efec­tius humans de carn i ossos, molts trams de la cadena humana havien estat ocu­pats tram­po­sa­ment per “vaques i per gegants de cartró” (els nos­tres entra­nya­bles cap­gros­sos i gegants).

És la gran­desa dels petits detalls. Més enllà dels prin­ci­pis ideològics i pro­gramàtics, el que sem­bla molt relle­vant de Pode­mos és la seva al·lèrgia a l'ale­gria, a la feli­ci­tat, a l'equi­li­bri. Uba­sart demana odi con­tra Mas. Molts sim­pa­tit­zants de Pode­mos fan cara de cro­ats enve­ri­nats. La impos­si­bi­li­tat d'empa­tia va dur Pode­mos a estig­ma­tit­zar l'abraçada entre Artur Mas i David Fernández. Pode­mos ha pro­mul­gat un dic­ci­o­nari de tres parau­les envi­li­des, arro­gant-se la facul­tat de decre­tar qui és casta, lla­dre o mafiós. Per grans raons mini­mals, no hau­ria de ser fàcil lliu­rar-se a Pablo Igle­sias, una per­sona tan egocèntrica com per sol·lici­tar que Ibe­ria retardi una hora un vol d'avió perquè ell arriba tard; algú tan des­me­su­rat com per dis­po­sar del temps dels altres pas­sat­gers de l'avió; tan hiperbòlic com per creure que té el do de la ubiqüitat i fit­xar al Par­la­ment euro­peu men­tre, al mateix temps, està fent un míting a Bada­lona. Vull pen­sar que l'agror, el mes­si­a­nisme i el supre­ma­cisme de Pode­mos no podran ofe­gar la llum i l'ale­gria espe­rançada del radi­ca­lisme democràtic del movi­ment sobi­ra­nista.