Opinió

De set en set

Ulls forans

L'escrip­tor, peri­o­dista i avi­a­dor francès Antoine de Saint-Exupéry des­a­pa­regué en un vol de reco­nei­xe­ment demà farà 71 anys. Saint-Exupéry és un dels estran­gers que vis­que­ren la guerra d'Espa­nya. Era cor­res­pon­sal de L'Intran­si­ge­ant i de Paris-Soir. Diu en el lli­bre Terra dels homes que havia après l'ofici de pilot sobre­vo­lant ter­res cata­la­nes. Hi va tor­nar l'agost del 36. Va veure com la revo­lució era un pre­text per ven­ti­lar de manera ben expe­di­tiva vells odis, pre­ju­di­cis irra­ci­o­nals i obses­si­ons malal­tis­ses. L'octu­bre del 38 lamenta en una crònica que en un soter­rani de Bar­ce­lona s'imposa una justícia para­do­xal: rígida i severa, i alhora arbitrària i anàrquica. Saint-Exupéry fou un dels intel·lec­tu­als que en aquells anys de prova extrema toca­ren a Cata­lu­nya i Espa­nya la rea­li­tat més dura que una soci­e­tat pot expe­ri­men­tar.

No tots la veien com ell. Hi ha tan­tes rea­li­tats com ulls l'obser­ven. Ho havia dit Ortega y Gas­set a L'espec­ta­dor: “La rea­li­tat només pot ser mirada des del punt de vista que cadascú ocupa, fatal­ment, en l'uni­vers.” Anys després, Paul Watz­lawick i els cons­truc­ti­vis­tes fomen­ta­rien la idea sim­pli­fi­cada que hi ha tan­tes rea­li­tats com obser­va­dors.

Per això és neces­sari pre­gun­tar-nos com han vist ulls forans la cru­el­tat d'aque­lla guerra. També com ho vis­que­ren en la seva carn els qui pati­ren com­bats de trin­xera i camps de con­cen­tració fran­quis­tes. Sovint s'oblida que el camp de pre­so­ners de Miranda de Ebro, com els res­tants 193 cons­truïts per Franco, eren més inhu­mans que els habi­li­tats a França per aco­llir fugi­tius que arri­ba­ven des de Cata­lu­nya. L'escrip­tor Fran­cesc Grau i Via­der ho explica en el seu lli­bre Rua de cap­tius. També aquell camp de con­cen­tració fou vist per ulls de pre­so­ners forans. És el cas relle­vant del pro­fes­sor Jac­ques Monod, premi Nobel de fisi­o­lo­gia i de medi­cina. Trenta anys després de ser alli­be­rat va publi­car Le hasard et la néces­sité, un assaig sobre la filo­so­fia natu­ral de la bio­lo­gia moderna. Podia donar fe de la bru­ta­li­tat fei­xista. La Cata­lu­nya d'ara també cal posar-la davant d'ulls forans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia