Opinió

L'oferta electoral

¿Què s'espera de l'electorat? ¿Que mantingui un vot tradicional i captiu envers un projecte que no ha estat capaç de refundar-se davant les exigències dels nous temps?

Ja s'han con­vo­cat les elec­ci­ons. Fins i tot els qui no les veuen ni les volen com a ple­bis­citàries han d'adme­tre que es tracta d'unes elec­ci­ons espe­ci­als, trans­cen­dents, que poden mar­car un abans i un després en la història de Cata­lu­nya. I no ho són pas, com diuen ells, per un designi capriciós de l'actual pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que, segons aquesta versió arros­se­ga­ria el país sen­cer cap a l'abisme. Tot­hom sap, també els uni­o­nis­tes o espa­nyo­lis­tes, que dar­rere aquests comi­cis hi ha una volun­tat no res­pec­tada fins ara de cen­te­nars de milers de ciu­ta­dans d'aquest país que no han vist satis­fet un anhel democràtic tan legítim com poder deci­dir el seu futur. Així, que aquells matei­xos que han impe­dit expres­sa­ment o no han mogut ni un sol dit per fer pos­si­ble un referèndum pre­ten­guin ara car­re­gar-se la decisió d'Artur Mas o iro­nit­zar sobre la llista plu­ral de què forma part no és sinó un sar­casme més aviat mise­ra­ble. Ni el procés sobi­ra­nista és un deliri per­so­nal de cap polític, ni les elec­ci­ons s'han con­vo­cat per garan­tir la con­tinuïtat de cap govern, sinó per subs­ti­tuir un referèndum que no ha estat pos­si­ble.

La veri­tat és que la con­sulta al poble, per mitjà de les elec­ci­ons, no és tam­poc gens sobrera en un moment en què s'han acu­mu­lat tres cri­sis gravíssi­mes en el nos­tre pano­rama: una crisi econòmica que encara és lluny d'haver-se resolt, una crisi del sis­tema democràtic que exi­geix una rege­ne­ració radi­cal i una crisi aguda en el famós encaix de Cata­lu­nya din­tre d'Espa­nya. La super­po­sició de totes tres ha moti­vat can­vis radi­cals en l'espec­tre polític català, de manera que a les elec­ci­ons hi ani­ran llis­tes unitàries i par­tits o agru­pa­ci­ons noves, cadas­cuna de les quals intenta donar res­posta a tots tres pro­ble­mes alhora o, si més no, a algun d'ells. Tot fa pen­sar que són aques­tes, les can­di­da­tu­res que apor­ten solu­ci­ons noves radi­cals, les que s'hagin d'empor­tar el tall més gran del pastís elec­to­ral. Les altres, les que pro­mo­uen un mer con­ti­nu­isme o no són capa­ces d'ofe­rir solu­ci­ons a l'altura del repte que tenim al davant, sem­blen cri­da­des a recu­lar política­ment, per manca d'atrac­tiu davant un elec­to­rat fati­gat i dece­but que neces­sita obrir-se a una nova espe­rança.

Per això em sorprèn la línia argu­men­tal de Miquel Iceta i el PSC en les decla­ra­ci­ons d'aquests dies: ridi­cu­lit­zació de la llista unitària inde­pen­den­tista i incom­prensió –apa­rent, és clar– davant la sin­gu­la­ri­tat d'aquest movi­ment plu­ral, que lògica­ment conté en el seu si, per defi­nició, una gran diver­si­tat. Més encara: alhora que no es des­car­ten futurs pac­tes amb una força política radi­cal­ment espa­nyo­lista com ara Ciu­ta­dans –seguint el pre­ce­dent penós de l'Ajun­ta­ment de Lleida–, s'asse­nyala el nom­bre de dipu­tats que, al seu parer, ha de treure Junts pel Sí per no fra­cas­sar elec­to­ral­ment. ¿I quin és el sos­tre elec­to­ral que deter­mi­narà el pos­si­ble fracàs elec­to­ral de l'actual PSC? Sobre això, silenci, el mateix i espès silenci sobre com ha de ser pos­si­ble, en el con­text polític espa­nyol, pre­sent i futur, acon­se­guir una modi­fi­cació de la Cons­ti­tució en la línia de satis­fer mínima­ment les neces­si­tats i les deman­des cata­la­nes. ¿I amb quins socis, més enllà del PSOE i els seus límits? ¿Ciu­ta­dans, Pode­mos? ¿És aquesta, la via de la pro­funda reforma cons­ti­tu­ci­o­nal, la via del fede­ra­lisme?

El pit­jor de tot és una oferta política que no ofe­reix cap res­posta vigo­rosa i útil als tres gravíssims pro­ble­mes de què parlàvem abans. Si això és així, ¿què s'espera de l'elec­to­rat? ¿Que man­tin­gui un vot tra­di­ci­o­nal i cap­tiu envers un pro­jecte que no ha estat capaç de refun­dar-se de cap i de nou davant les exigències dels nous temps i que, més encara, s'ha anat allu­nyant dels seus postu­lats fun­da­ci­o­nals? És difícil, d'aquesta manera, gene­rar cap il·lusió que s'assem­bli, ni de lluny, a la que veiem bate­gar en la gent que fa pos­si­ble les noves i diver­ses can­di­da­tu­res emer­gents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia