El turisme és necessari

En aquests moments en què tot just hem passat l'equador de l'exercici potser serà oportú de formular algunes conclusions sobre la situació en què ens trobem i les perspectives que ens reservi el futur immediat. Hem viscut l'episodi de Grècia i de com la troica ha hagut de parar el cop amb l'esforç mancomunat de la UE, l'FMI i el BCE, que han fet possible la reobertura de la borsa d'Atenes (amb unes pèrdues del 20%). La mateixa Grècia del corralito que es troba ara amb 700.000 immigrants irregulars que són una important contribució a l'arribada massiva de persones desesperades que fan cua al pas de Calais per colar-se a la Gran Bretanya i que es pensen que tot Europa pot ser una gran illa de Lampedusa mentre no pot ni pagar les pensions dels seus jubilats, ni el seu estat del benestar. Després ha aparegut la Xina amb la caiguda de la seva borsa i les pèrdues de molts milions de ciutadans que no són precisament milionaris, sinó petits i mitjans inversionistes. Sobre la segona potència mundial, que quan passa de créixer un 10% a un 7% pot lesionar els interessos, com ja ha passat, per exemple, dels exportadors de coure, el premi Nobel d'Economia Krugman ha advertit que podria acabar fent un pet com una gla. I, mentrestant, les classes mitjanes d'Europa se senten amenaçades, creixen les desigualtats i, en virtut de la globalització, estem passant de l'estancament japonès a la pèrdua de dinamisme generalitzat. Al mig de tot això, se senten veus de protesta contra el turisme com si no fos un pal·liatiu dels problemes més complicats.

En realitat, hi ha fenòmens molt positius en aquest terreny que s'haurien de valorar més positivament. A Catalunya, primera regió turística d'Europa, i concretament al port de Barcelona, ens hem convertit en la primera destinació europea de turisme de creuers, un fenomen que ha ressuscitat les drassanes on es construeixen els vaixells de passatgers. La cosa va començar ara fa 175 anys quan el 1840 la Cunard va inaugurar amb el Britannia el tràfic de passatgers transatlàntics des de Liverpool, tal com ara ha publicat Ian Thomson. El 1961 es va posar en servei el Queen Elisabeth, de 83.000 tones. Per donar una idea de les dimensions, al Queen Mary II hi havia 1.200 empleats, la llibreria més gran del món i una sala mortuòria. Però quan jo vaig agafar un avió per primera vegada a la meva vida, el 1960, la cosa ja anava a la baixa i s'anunciava l'era dels jumbos i jo em vaig estrenar amb un Barcelona-Nova York, un bateig aeronàutic que no era l'escapada a Mallorca i que reflectia la manera de viatjar i de portar el correu a partir dels anys seixanta. I és ara que assistim a la renaixença dels vaixells purament de creuer turístic. Als tres ports de Florida, s'hi concentra la màxima afluència de creuers i contribueixen a l'èxit de la ciutat, que, junt amb Nova York i Las Vegas, és un dels principals centres turístics i de prosperitat dels EUA. A Europa, hi dominem nosaltres i fins i tot una empresa catalana té adjudicada la gestió dels creuers a Singapur.

En aquests últims anys, Las Vegas s'havia adormit i va ser necessari un revulsiu. A la capital del joc de Nevada, un empresari xinès hi va construir una muntanya evocadora de la cultura inca per vendre-hi mansions amb vistes al desert, d'una banda, i al centre de les bacanals, d'una altra banda. I d'aquesta manera la ciutat dels casinos ha recuperat llocs de treball, riquesa i habitatges. I el motor del creixement ha estat el turisme que, d'altres, amb miopia, menyspreen. A l'Strip s'han superat amb escreix les xifres d'abans de la crisi i aquesta mena de miracles solen tenir protagonistes sovint discrets que els han fet possibles. Per exemple, en el tema dels creuers de Barcelona, a part de les successives autoritats portuàries, hi ha hagut un personatge que té una gran part del mèrit. És Carles Domingo, que en l'empresa de Tráficos Portuarios ja va ser decisiu en la introducció dels containers quan els anys 62/63 jo me'l trobava prenent cafè al passeig de Colom-plaça Medinaceli amb la revista naviliera El Vigía a sota el braç. Després va presidir filials de multinacionals de material elèctric i la patronal espanyola del sector i, finalment, va tornar al port per gestionar amb gran èxit el tema dels creuers. Em permetran de retre-li un homenatge d'admiració i de respecte per la seva obra. I que ens deixin fer créixer el turisme, cartera que vaig tenir en el primer govern de la Generalitat. Sé de què parlo.