La mobilitat viària, a debat

L'Associació Rius de Llibertat va iniciar, dissabte passat, el cicle de debats per analitzar temes clau del nostre país amb la voluntat de repassar com es gestionen en l'actualitat i com es voldria que es gestionessin en una Catalunya convertida en estat. El primer va ser sobre mobilitat viària i l'escenari, el municipi de Verges. La coincidència va fer que el cicle arrenqués a la localitat natal de qui encapçalarà la llista de Junts pel Sí a la demarcació de Girona, Lluís Llach. Els ponents van ser el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, el parlamentari d'ERC i portaveu de la comissió d'infraestructures al Parlament Marc Sanglas i l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater. A la fila zero hi havia l'exalcalde del municipi Lluís Joanmiquel i representants de diferents sectors vinculats a la mobilitat, com ara: Eduard Sadurní, ciclista que va impulsar l'associació Pedalem per la Independència; el director esportiu del Club Ciclista Montgrí, David Payet; la presidenta de Motards Independentistes, Núria Mingall, i el professor de l'autoescola Baix Ter, Albert Pujol.
La primera taula rodona va ser moderada per mi mateix, com a periodista i director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, i van assistir-hi més d'una cinquantena de persones.

En el moment d'analitzar l'estat actual de la xarxa viària, va quedar clara la diferència de gestió de les dues administracions que en tenen la principal competència: la Generalitat i l'Estat. I és que, com van coincidir tots els ponents, la manca d'inversió per part del Ministeri de Foment “és una de les raons que ha portat més gent a voler una Catalunya independent”. “La fiscalitat i les infraestructures són els dos temes que marquen el sentit inicial de discriminació. Els catalans comencen a allunyar-se de l'Estat veient el tracte que rep Catalunya en aquestes qüestions”, va comentar Ricard Font. En aquest sentit, va assenyalar els esforços que ha fet la Generalitat per compensar el dèficit. Sobretot, s'ha actuat en matèria de seguretat que, segons van coincidir tots els assistents, ha de ser l'eix bàsic de qualsevol actuació viària. “Tenim una xarxa raonablement madura, sobretot en matèria de seguretat, encara que ens queda resoldre algun coll d'ampolla, sobretot a l'N-II”, va dir Font, que va reforçar aquesta opinió assenyalant que l'any 1998, van morir 950 persones a les carreteres i que el 2014, en van ser 272. Per la seva part, l'alcalde de Verges va opinar que la “xarxa viària és molt millorable, especialment a la comarca”.

En relació a la gestió futura, cal definir millor el marc de relació entre la iniciativa privada i la pública perquè, segons Marc Sanglas, “els de sempre s'han aprofitat per fer negoci”. Per això, considera més adequat un sistema de gestió d'empresa pública que “no estigui interessada pels comptes d'explotació i perquè la inversió sigui pensada per millorar la qualitat de la infraestructura”. També hi va haver coincidència que el model de futur ha de passar per una visió integral del transport públic i el transport privat.

Tant els ponents com els convidats de la fila zero van assenyalar que les carreteres han d'estar dissenyades tenint en compte la mobilitat de les persones –els usuaris dels vehicles de quatre rodes i els de dues rodes–, els fluxos de trànsit i les necessitats reals del territori. I per a això és necessari el consens de totes les parts. En aquest sentit, es va parlar del projecte de la C-31 que afecta Verges i de què, a través d'una consulta popular, es va desestimar l'alternativa de variant que es plantejava. “La gestió s'ha de fer de la manera més participada possible”, van assenyalar els ponents. Per part del secretari d'Infraestructures i de Mobilitat es va citar el model suec, com un exemple d'eficiència i en què Catalunya es pot inspirar.

Per tant, per poder decidir el modelde xarxa viària que volem, pública, segura, ben senyalitzada i coherent, ens cal ser estat!