Opinió

La columna

Gibraltar

El lector potser trobava a faltar un clàssic tan arrelat a la pell de brau com la cançó de l'estiu: el Penyal

Tant si lle­geix com sem­pre el diari que té a les mans com si inver­teix l'ordre de les sec­ci­ons com a sub­versió esti­uenca, el lec­tor fidel durant l'agost pot­ser tro­bava a fal­tar un clàssic tan arre­lat a la pell de brau com la cançó de l'estiu: Gibral­tar. Es tracta d'un penyal que geogràfica­ment es troba al sud de la Península però que, en rea­li­tat, dorm al remot calaix dels auxi­lis del Palau de La Mon­cloa, al cos­tat de l'extin­tor, i amb un pre­cinte que pres­criu “Obrir només en cas de crisi interna”. La nostàlgia per l'absència, però, va aca­bar ahir: el Minis­teri d'Exte­ri­ors britànic acusa Espa­nya de vio­lar la sobi­ra­nia britànica amb incur­si­ons de vai­xells de les for­ces de segu­re­tat en aigües gibral­ta­re­nyes.

Si Gibral­tar no esca­lava aquest estiu a la pri­mera línia infor­ma­tiva no era perquè el Penyal no proveís ele­ments d'actu­a­li­tat. Gibral­tar té encara el diari més antic de la Península, el Gibral­tar Chro­ni­cle, que va néixer el 1801 i que viu el 214è ani­ver­sari. Gibral­tar té una selecció de fut­bol que ha dis­pu­tat qua­tre par­tits ofi­ci­als en la seva breu història i un de morbós con­tra Escòcia al març a Glas­gow, per­dut per 6 a 1, en què Lee Cas­ci­aro –poli­cia d'ofici– va fer història ano­tant el pri­mer gol ofi­cial lla­nito. Gibral­tar té un PIB que creix al 10,3%. I més: Gibral­tar viu amb neguit el desen­llaç del referèndum que Came­ron ha promès per votar l'adéu del Regne Unit a la UE, pel que supo­sa­ria d'aïlla­ment del Penyal.

Quan els estius pas­sats els titu­lars eren mono­po­lit­zats per la recessió i l'extre­so­rer Luis Bárce­nas, l'enre­nou per les cues en l'accés al Penyal va ser aviat ele­vat a crisi d'estat per Rajoy, com el 2000 ho va ser la crisi del sub­marí Tire­less per Aznar. Però ara que el Congrés no tanca per vacan­ces per poder tra­mi­tar “els pres­su­pos­tos de la recu­pe­ració”, Gibral­tar no cotitza tant en la borsa de valors de La Mon­cloa. Invo­car el Penyal, a més, té ara un efecte secun­dari: recor­dar que hi ha ter­ri­to­ris a la Península que cele­bren referèndums al marge del que dicti Madrid. “Obrir només en cas de crisi interna”, resa la pres­cripció de la cor­tina de fum gibral­ta­re­nya. I, com diu Rajoy, ja ningú parla avui de crisi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.