La meitat del deute

Els catalans es van llevar ahir amb una notícia per a sucar amb el croissant. Regal d'agost. Segons va fer-los saber l'agència oficial del regne, la meitat del deute de la Generalitat ja està en mans de l'Estat. És a dir, de qui té “les bases fiscals”, de qui recapta els impostos. La propietat és lògica. La Generalitat ni té l'aval dels mercats ni té el suport financer del Banc Central Europeu. No té res. Perquè no recapta. El seu deute creix perquè continua gastant més que no rep. I on hi ha el problema? En el propietari. El govern de l'Estat és qui distribueix entre les seves administracions el dèficit que li assigna la Unió Europea, i és també qui pot pagar els interessos i el capital del deute pendent i del que es va acumulant als creditors internacionals. Qui es fa seu el de la Generalitat perquè és qui el torna als inversors. Qui després se'l cobra amb càrrec a les seves magres aportacions. N'hi ha que estan ben contents amb aquesta tutela administrativa. És el govern de l'Estat qui ho decideix tot? Doncs que se'n responsabilitzi! D'acord. Però el problema és que qui ho decideix tot ho fa contra qui ho paga tot. Contra el contribuent català, concretament. Decideix les assignacions del Museu Reina Sofía i les del Macba. Les inversions al corredor mediterrani i les de tots els altres corredors que no se sap per a què corren tant. Cal que deixin de decidir, doncs. I si es volen quedar com a represàlia el deute de la Generalitat, tot per a ells! Fins i tot la glòria del cel.