‘Alea iacta est'

Falta un mes per a la Diada i el nivell d'ins­crip­ci­ons a la Meri­di­ana ja evi­den­cia que, de nou, l'11 de setem­bre serà un èxit com ho va ser la V de la Dia­go­nal o la cadena humana del 2013. De fet, un tret carac­terístic de la història del cata­la­nisme. Els anys 30, el peri­o­dista andalús Manuel Cha­ves Noga­les asse­gu­rava que “a cap regió d'Espa­nya se sap el que és l'entu­si­asme popu­lar si no és a Cata­lu­nya”. Segons Cha­ves Noga­les, “aquests sen­ti­ments que els cata­lans exte­ri­o­rit­zen d'una manera tan con­tin­gent són típica­ment mul­ti­tu­di­na­ris i, en la mesura del pos­si­ble, unànimes”. En ter­mes simi­lars s'expres­sava Gaziel, en aquells anys direc­tor de La Van­guar­dia, però un i altre adver­tien que aquests movi­ments no reflec­tien en rea­li­tat un sen­tit tan unànime de la soci­e­tat cata­lana com la seva con­tundència sem­blava demos­trar. “Cal inven­tar altres mit­jans i altres camins, si volem anar a alguna banda”, adver­ti­ria Gaziel.

La Diada marca aquest cop també el començament de la cam­pa­nya elec­to­ral del 27-S. Un camí dife­rent, sens dubte, però encara no és clar on porta. Les enques­tes demos­tren que, mal­grat les reei­xi­des mani­fes­ta­ci­ons dels dar­rers anys, el resul­tat serà molt ajus­tat. Els par­ti­da­ris que el procés segueixi enda­vant no es poden per­me­tre cap error. No hi ha marge per a dis­pu­tes inter­nes ni inter­canvi de decla­ra­ci­ons. La capa­ci­tat de la can­di­da­tura de Junts pel Sí per acon­se­guir atraure el vot sobi­ra­nista –inclòs el 39% dels votants d'ICV i el 23,5% de Podem que, segons el CEO, vota­rien sí en un referèndum– deci­dirà el resul­tat. De la seva banda, les for­ma­ci­ons contràries a la inde­pendència han aca­bat accep­tant implícita­ment el sen­tit ple­bis­ci­tari dels comi­cis i ara el seu objec­tiu és acon­se­guir mobi­lit­zar els votants con­tra­ris al procés, essen­ci­al­ment a la cir­cums­cripció de Bar­ce­lona. Alea iacta est.