Comparació

Han passat ja algunes setmanes des que Grècia, ens van dir, estava a punt de ser expulsada de l'euro i, fins i tot, de la Unió Europea. Després les coses es van endreçar. No va ser fàcil. Grècia va haver d'acceptar unes condicions molt dures, humiliants fins i tot, que van generar una forta onada de protestes polítiques i socials.

Alexis Tsipras va dir allò que adoptava mesures que no li agradaven però que eren imprescindibles per evitar que el país se n'anés en orris. Molts ho van trobar raonable. És el mateix discurs que va utilitzar Mariano Rajoy –amb l'afegit que ell no es va estar d'encolomar la culpa als socialistes–, i molts també ho van trobar raonable. En canvi, Artur Mas, per dir i fer el mateix –és a dir, per mirar d'ajustar les despeses als ingressos–, va ser escarnit. També per la dreta espanyola. Com si hagués fet les retallades per esport.

Però, vaja, no és això del que els volia parlar, sinó dels esforços que es van fer, també des de la banda dels creditors, per salvar Grècia. I no hauria estat millor deixar-la caure?, es van preguntar els perspicaços comentaristes de la caverna, sempre disposats a defendre una cosa i la contrària. Sí, es van respondre, perquè hauria servit d'avís als populismes que volen convertir-nos en veneçolans.

Tant li fa. El que compta és que Grècia continua dins de la Unió Europea perquè tothom –fins i tot l'FMI– es va esforçar perquè no marxés. L'expulsió hauria deixat malferit el club durant molts anys. La UE fa i farà tots els papers de l'auca per no perdre socis, perquè no disminueixi el seu territori.

Grècia: un país d'onze milions d'habitants i un PIB, l'any 2014, de 179.081 milions d'euros. Catalunya: un país de set milions d'habitants amb un PIB de 199.786 milions d'euros.

¿De debò algú es creu que la Unió Europea farà fora Catalunya quan sigui independent?