Ombres d'estiu
Retornant a la senyora Dalloway
Fa dos estius vaig deixar constància de la meva lectura de Guerra i pau, de Tolstoi, en un cicle d'“ombres” i l'estiu passat vaig anotar les meves reflexions a propòsit d'una relectura, també simultània al temps de l'escriptura, de La muntanya màgica, de Thomas Mann. Vaig pensar en una altra novel·la extensa, d'aquelles que testimonien una època, per escriure'n durant aquest agost. Vaig considerar dues o tres opcions, però ho vaig descartar pensant que no volia convertir en fórmula una idea. Tanmateix, encara que he estat immersa en el món inquietant de Patricia Highsmith, feia dies que em perseguia el desig de tornar a llegir La senyora Dalloway, una novel·la de Virginia Woolf que em fascina, amb la idea de comentar-la en les últimes “ombres”. No és una novel·la extensa, però no només s'hi construeix uns mons interiors (les sensacions, emocions i pensaments d'uns personatges, com ara, i sobretot, la senyora Dalloway, que viu el present d'un dia de juny del 1923, en què compleix 52 anys, inundada de records, com si tota la vida li passés pel cap) en la mesura que també és el testimoni d'una època marcada per la recent Primera Guerra Mundial.
En començar la novel·la, que llegeixo en la traducció al català de Dolors Udina, Clarissa Dalloway surt a passejar per Londres i sent que hi esclata la vida. En tot el que veu, hi ha allò que estima: “la vida; Londres; aquest moment del mes de juny”. Se li fa present que la guerra havia acabat, si bé no per a tothom. Aleshores pensa en “la senyora Foxcroft, que la nit abans es consumia de dolor a l'ambaixada perquè aquell noi tan encantador havia mort i
ara la vella casa pairal ha d'anar a parar a mans d'un cosí”. I també en Lady Bexborough, “que havia inaugurat una fira benèfica, deien, quan encara tenia a la mà el telegrama que li anunciava que en John, el seu preferit, havia mort”. S'acaba la guerra per qui hi ha perdut persones estimades? Pels combatents que van sobreviure? Per Septimus Warren Smith, un altre personatge de la novel·la, la guerra no s'ha acabat després de combatre-hi: cada dia el turmenta.