El nou pavelló de Llavaneres

L'ope­ració urbanística que havia de ser­vir perquè Lla­va­ne­res dis­posés d'una zona espor­tiva de pri­mer ordre és un exem­ple més de com es feien les coses en èpoques de vaques gras­ses. L'Ajun­ta­ment deia ales­ho­res que, sense pagar ni un euro, el muni­cipi gua­nyava un pavelló, una pis­cina i un camp de fut­bol nous de trinca. A canvi, això sí, d'uns ter­renys estratègics del cen­tre on es podien fer uns 200 pisos. El retard de les obres, la con­nexió de la cons­truc­tora –Proi­nosa– amb el cas Pretòria, i, final­ment, el con­curs de cre­di­tors van posar fi a totes les espe­ran­ces i van obli­gar l'Ajun­ta­ment a fer-se càrrec del pro­jecte deu anys després. Ha hagut de pagar una fac­tura molt cara, però ho fa per satis­fer una demanda històrica.