El futur de l'ocupació

L'estiu per­met sovint refle­xi­ons més pau­sa­des que les tas­ques que imposa el dia a dia de la feina acos­tuma a poster­gar. Una d'aques­tes té a veure amb el futur de l'ocu­pació, espe­ci­al­ment en una eco­no­mia com la nos­tra que arros­sega ele­vadíssi­mes taxes d'atur i que per a la qual ni la millor pre­visió de crei­xe­ment econòmic per­met albi­rar que es con­creti en una reducció sig­ni­fi­ca­tiva de parats. Alhora que aug­menta el desànim s'ins­tal·la la idea d'una estan­cada en la desi­gual­tat econòmica, en la qual des­a­pa­reix la classe mit­jana i apa­rei­xen els nome­nats tre­ba­lla­dors pobres: aquells que final­ment asso­lei­xen un lloc de tre­ball però que la vella eco­no­mia con­fina a sala­ris de misèria. Ja fa temps que tinc de refe­rent del nou estat de coses el que pot ser el canvi de benes­tar per una per­sona de cin­quanta anys o més que tre­ba­lla al sec­tor de la segu­re­tat per­so­nal. Aquest és un ofici que abans no exis­tia en les pro­por­ci­ons actu­als, de manera que si l'ocupa avui una per­sona no jove vol dir que després d'estar atu­rat ha tro­bat final­ment aquesta ocu­pació, tot i com­pe­tint amb un jove i ben segur que a un salari just la mei­tat del que en valors actu­als li haguera supo­sat man­te­nir el lloc de tre­ball ante­rior. Aquest sem­bla ser doncs el drama: poca nova ocu­pació i la cre­ada, mar­gi­nal, frac­tal, a temps par­cial, a retri­bu­ci­ons molt bai­xes. D'aquí que jus­ti­fi­qui les meves lec­tu­res esti­uen­ques sobre el futur de l'ocu­pació en la nova eco­no­mia. Una eco­no­mia que sem­blava que havia d'aug­men­tar els con­tin­guts dels llocs de tre­ball, enri­quint-los per a una millora de la pro­duc­ti­vi­tat, i el que ha aca­bat fent, de moment, és subs­ti­tuir-ne molts i dei­xar només com a irre­em­plaçables aquells ser­veis per­so­nals locals, de baix valor afe­git i no sus­cep­ti­bles de ser con­ver­tits en algo­ritme robòtic cibernètic.

En tot cas, la lite­ra­tura ens indica que la digi­ta­lit­zació –per con­cre­tar quel­com de les noves tec­no­lo­gies– com­porta ele­ments tant mate­ri­als com imma­te­ri­als. Entre els últims, la des­lo­ca­lit­zació obre alguns avan­tat­ges per a qui els sàpiga o pugui apro­fi­tar. La resta, el que fa és dei­xar vells tre­balls a risc o ja en vies de des­a­pa­rició (es recor­den dels rellot­gers?, dels sere­nos?,  dels saba­ters i modis­tes?). I en aquesta situ­ació es poden tro­bar avui molts emple­ats de banca, fotògrafs, bar­bers, agents d'asse­gu­rança, immo­bi­li­a­ris, taxis­tes, depen­dents de comerços i fins i tot peri­o­dis­tes. Tal és l'impacte en aquells ter­renys de la des­in­ter­me­di­ació que per­me­ten les noves xar­xes de comu­ni­cació i accés digi­tal. Cer­ta­ment que altres  ocu­pa­ci­ons es poden crear, de més con­tin­gut cog­ni­tiu, de ser­vei per­so­nal idi­o­sincràtic, de coor­di­nació d'acti­vi­tats i de desen­vo­lu­pa­ment dels pro­pis pro­ces­sos digi­tals. Són tre­balls per a engi­nyers, matemàtics, ges­tors de dades, desen­vo­lu­pa­dors de software. Altres ocu­pa­ci­ons s'hau­rien si més no de trans­for­mar, per exem­ple, incor­po­rant inputs de noves tec­no­lo­gies o enri­quint els seus con­tin­guts amb tec­no­lo­gies de la infor­mació i tre­ball coor­di­nat en xarxa; però molts altres pos­si­ble­ment es per­dran de la ma de la robòtica (cer­tes manu­fac­tu­res, fabri­cació robòtica de vehi­cles, amb repro­duc­ci­ons en tres dimen­si­ons) o sim­ple­ment obvi­ant la seva neces­si­tat de reque­rir en tot cas ser­veis inter­me­di­ats.

Com reco­nei­xen molts ana­lis­tes, el fron­tis­pici del que pot supo­sar per a l'eco­no­mia les noves tec­no­lo­gies incor­pora ele­ments immen­sa­ment diver­sos, cre­a­tius i espe­rançadors, i tot i que la comp­ta­bi­li­tat naci­o­nal no fa prou justícia a mol­tes d'aque­lles inno­va­ci­ons, encara a hores d'ara hem de cali­brar prou quina apor­tació suposa al benes­tar en ter­mes de per­me­tre reduc­ci­ons de jor­na­des de tre­ball, millo­res de pro­duc­ti­vi­tat i ocu­pació amb sala­ris no empo­bri­dors.

Els rep­tes envers del futur de l'ocu­pació pas­sen men­tres­tant per posar èmfasi en la recon­versió de llocs de tre­ball, amb redi­recció d'emple­ats paral·lela­ment al que intuïm que empe­nyen les noves tec­no­lo­gies digi­tals, apro­fi­tant l'esta­ci­o­na­li­tat (la de la tem­po­rada, la que pro­voca l'atur) per a la for­mació i recon­versió del capi­tal humà,  que afa­vo­reixi una millora per­ma­nent de la pro­duc­ti­vi­tat. Convé així mateix amb intel·ligència com­pen­sar els nos­tres punts febles davant de les noves tendències mun­di­als de tre­balls en perill de des­a­pa­rició, i apro­fi­tar-ne d'altres que ens poden fer forts enfront de poten­ci­als des­lo­ca­lit­za­ci­ons, amb ser­veis idi­o­sincràtics (que ningú sobre el ter­ri­tori pot fer millor) i un saber fer adap­tat a les noves cir­cumstàncies, tot i migrant de fer més del mateix amb recur­sos cada cop més mar­gi­na­lit­zats i fora dels temps que ens tocarà viure.