Debats prescindibles

N'hi ha que peguen voltes com un gos perquè no saben on van. No hauria de ser el cas. El cas de la llista unitària per la independència. Si va costar molt lligar un acord per fer possible la candidatura Junts pel Sí, va ser precisament perquè era difícil. Era un mos dur d'engolir per a Esquerra, perquè implicava acceptar, sense resultat electoral derivat de llistes separades, el liderat d'Artur Mas. Amb llistes separades hauria estat president de la Generalitat, si guanyaven les opcions independentistes, el candidat més votat. Tot i que el mateix Oriol Junqueras va manifestar diverses vegades que no el recava que Mas fos el president en un govern provisional que conduís el país cap a la independència encara que no guanyés. Les posicions es podien acostar, va costar acostar-les, però al remat van coincidir. I les condicions del pacte són una llista amb dirigents de Convergència i d'Esquerra, molts independents i una estratègia separatista compartida. Que hauran de fer possible una majoria parlamentària diversa, si n'hi ha, i un govern integrat per Convergència i Esquerra i presidit per Mas. Donar-hi voltes i més voltes, obligats per intencions periodístiques o polítiques interessades, no porta enlloc. Per això està bé que Raül Romeva i Oriol Junqueras l'hagin precintat. Després que el mateix Romeva l'hagués alterat. Senyors, les condicions són clares. L'electorat les ha entès. Alguns les volen deslegitimar i marejar. Però són com són, i després els déus les beneiran o les maleiran.