Opinió

A la tres

75 anys d'un cop de piolet

“Aquell dia d'agost Ramon Mercader matava Trotski”

Entre les fites més curi­o­ses que com­me­mo­rem a casa nos­tra des­taca el cop de pio­let que un tal Jac­ques Mor­nard va cla­var, a Mèxic, a un dels grans caps pen­sants del segle XX. D'aquell gest en fa 75 anys jus­tos. La víctima va ser Lev Trotski, que mori­ria l'endemà, i el jove que es feia dir Mor­nard era el bar­ce­loní Ramon Mer­ca­der. Aquells fets han fet ves­sar litres de tinta i gene­rat metres de cel·luloide embo­li­cant l'epi­sodi en una nebu­losa de mis­teri, ombres i silen­cis, habi­tu­als en aquest tipus de fets gene­rats per la cara B de la Història, la de l'espi­o­natge, les ofi­ci­nes d'intel·ligència i els ser­veis secrets.

Coin­ci­dint amb l'ani­ver­sari rodó ha sor­tit una obra que aporta llum sobre el cas enre­ti­rant algu­nes cor­ti­nes, des­men­tint aspec­tes dis­tor­si­o­nats i desen­tre­llant dub­tes. Es titula Ramon Mer­ca­der, l'home del pio­let (Ara Lli­bres). El signa Edu­ard Puig­ventós. Una lec­tura àrida que a canvi de l'esforç regala al lec­tor no només el tre­pi­dant cas d'un crim d'estat encar­re­gat per Sta­lin. També obse­quia amb la des­cripció d'un gra­pat de per­so­nat­ges secun­da­ris molt més con­sis­tents que el mateix assassí. Un és, natu­ral­ment, la víctima. Una altra és Syl­via Age­loff, sim­pa­tit­zant trotskista nord-ame­ri­cana que s'ena­mora cega­ment del botxí fins a faci­li­tar-li, incons­ci­ent­ment, la feina. El ter­cer nom és el de Cari­tat del Río, o Cari­tat Mer­ca­der, mare de Ramon, dona tor­ren­cial, pas­si­o­nal i freda alhora, figura demen­cial que mereix ella sola una bio­gra­fia, una novel·la o una pel·lícula de les bones.

L'home del pio­let retrata el cri­mi­nal català més inter­na­ci­o­nal. No és per sen­tir-se'n orgu­llo­sos com a país, però sí per docu­men­tar-se sobre una mort on, per cert, l'ombra cata­lana és més allar­gada que la pro­jec­tada pel pio­let: uns anys abans, l'impul­sor del tras­llat a Mèxic del soviètic pros­crit havia estat un altre català, Bar­to­meu Costa Amic. I encara més rocam­bo­lesc resulta el fet que el pri­mer metge a aten­dre Trotski un cop ferit de mort fos el doc­tor Wen­ces­lau Dutrem, exi­liat bar­ce­loní que vivia a la zona. Un curiós cer­cle fatal amb tri­ple accent català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.