Que tuitegin, encara que sigui bé

Per bé i per mal, una de les característiques de les noves maneres de veure la televisió –impensables fa uns anys– és la interacció constant. Les xarxes socials, les aplicacions telefòniques de xat, constitueixen un correlat paral·lel d'allò que s'està emetent, fins al punt que moltes vegades ja veiem programes que sense un mòbil a les mans potser no veuríem, només per la diversió de comentar-les. Una sèrie que ha entès això molt bé és ‘Cites', la primera temporada de la qual va acabar aquest estiu (i que, per la seva temàtica, és carn de xarxes socials). Hi ha qui criticava l'excés de glamur de les localitzacions, la consistència de les trames... però que ho feia cada setmana. Fidelment, al peu del canó.