Entomar-les a glopades

Alexis Tsipras ha convocat eleccions per al setembre vinent. Amb el permís dels déus. No podia ser d'una altra manera. El primer ministre grec n'ha entomat una darrere l'altra. Syriza està fet banderes i guanya les votacions al Parlament gràcies al suport deli que tant va desbudellar des de l'oposició. La Unió Europea ha aprovat un tercer rescat per a Grècia. Els funcionaris podran continuar cobrant. I els jubilats. Angela Merkel ha aconseguit que el seu Parlament li aprovi la jugada, amb el vot contrari de l'esquerra. Té nassos la cosa. El món a l'inrevés. Els qui tant crucifiquen Merkel, la socialdemocràcia o l'alegre tropa indignada catalanes, s'han mirat què han fet els seus referents alemanys? Si la responsabilitat és de Merkel, també ho ha estat ara salvar l'estabilitat de l'euro. De res. El dia que la banda de la inconsciència deixi de fer demagògia, haurem fet un pas determinant cap a la civilització. N'hi ha que viuen d'eslògans i consignes. Els diners que ara ha rebut Grècia, diuen, només serveixen per a pagar interessos al Banc Central Europeu. Nomes? I Tsipras s'hauria jugat el coll només per pagar interessos? Ja n'hi ha prou de comèdia. Qui té el cul llogat no pot manar. Regla universal, tret del cas de Catalunya, que paga i no mana. Alexis Tsipras ha fet només el que podia fer. Com el seu antecessor i el que vindrà al darrere. La solució? La solvència financera. La responsabilitat. Ja ho diu el codi d'Hammurabi, senyors de la protesta persistent i impertinent.