Rajola blanca

El pla­neta està a punt d'aca­bar enra­jo­lat. Rajo­les blan­ques, ceràmiques, enca­val­ca­des, com del metro de Nova York. Són arreu. S'escam­pen com el mos­quit tigre o el car­gol poma. Com una plaga que ocupa les parets de gela­te­ries, res­tau­rants, boti­gues de tota mena. Amb aquest toc retro, déco, vin­tage. Ho veus a la Bar­ce­lona turística i a la domèstica, i a la Cata­lu­nya turística i real. La reno­vació de locals passa per ender­ro­car els envans vells i aixe­car-ne de nous però amb una apa­rença antiga. Bus­cant l'essència, l'auten­ti­ci­tat que aca­bem d'ender­ro­car. Es veu en aquests llo­guers de renda antiga que ara han dei­xat pas a franquícies comer­ci­als. Rajola blanca i parets esca­ta­des, dei­xa­des a mit­ges. I per què hi apos­ten tots els inte­ri­o­ris­tes del món, o si més no del món occi­den­tal? És l'hàbitat natu­ral de hips­ters i assi­mi­lats? És l'espai que ens fa viat­jar al pas­sat? Ens fa tor­nar a la infan­tesa, que gene­ral­ment és un temps que fa de bon recor­dar quan la vida encara no s'ha torçat del tot? I si viat­gem a la infan­tesa ens ins­tal·lem en una zona pla­ent, còmoda, i això ens fa beure cafès com espe­ri­tats, men­jar gelats a la des­es­pe­rada i com­prar objec­tes, lli­bres, sou­ve­nirs? La rajola blanca és el pa amb vi i sucre dels bere­nars, és la síndria de les frui­tes esti­uen­ques? Tots els inte­ri­o­ris­tes reci­ten J.V. Foix? Han fet la síntesi d'ena­mo­ra­ment i exal­tació de nou i vell? Tran­quils, no tots. La glo­ba­lit­zació encara té excep­ci­ons. Pot­ser pas­se­ja­rem pel cen­tre d'Ams­ter­dam, Bar­ce­lona, París, Reus o Girona i aca­ba­rem topant amb les matei­xes boti­gues, però encara hi ha marge per a la sin­gu­la­ri­tat. El pèndol de l'inte­ri­o­risme també té el sec­tor Rei de la Gamba i les fotos de cala­mar­sets, mus­clos i sei­tons amb vina­gre omplen les façanes de tota una altra gamma de res­tau­rants i boti­gues de color i lluïssor, com si el record que vol­gues­sin pro­vo­car fos tot un altre. Per desgràcia també hi ha molta gent que ha tin­gut una infància tur­men­tada i la rajola blanca no els diu res.