La vida en diferents temps

Peter Walsh ha decidit anar a la festa amb què Clarissa Dalloway, convidant-hi l'alta societat de Londres, celebrarà el seu 52 aniversari. No és un triomfador i, havent viscut a més llargament a l'Índia, se sent aliè a aquest món elitista, però hi anirà, potser per simple tafaneria: “Perquè aquesta és la veritat sobre la nostra anima, va pensar, sobre el nostre jo interior, que habita com un peix en aigües pregones i navega entre les tenebres obrint-se pas entre els troncs d'herbes gegantines, passa per espais on parpelleja el sol i s'enfonsa més enllà en la penombra, el fred, la profunditat, l'inescrutable; de cop i volta surt a la superfície i juga sobre les ones cargolades pel vent; és a dir, té una necessitat imperiosa de gratar, d'esgarrapar-se, d'animar-se gràcies a les tafaneries.”

Peter Walsh, doncs, anirà a la festa que, culminant-la, tanca La senyora Dalloway, la novel·la que, novament, em sap greu acabar de llegir perquè voldria continuar atrapada en la xarxa de paraules amb les quals Virginia Woolf construeix el jo interior dels personatges, on sempre hi ha miralls on reconèixer que la vida és fascinant, misteriosa i d'una riquesa infinita, però també que s'ha escapat, com el temps que passa: la vida no viscuda, la consciència de la qual fa que una sensació de felicitat s'esvaeixi amb un accés sobtat de malenconia. I, tanmateix, el temps passat retorna a la memòria com si hi continuéssim vivint. Sublimant-ho a través de la literatura, ho fa present La senyora Dalloway: sentim que el temps ha passat i fins i tot ha fugit, però a la vegada conviuen en la memòria diverses capes temporals que ens envaeixen el pensament i fan com si encara hi visquéssim. Aquests dies, a prop meu, hi ha un noi de divuit anys que d'aquí a un mes començarà els seus estudis universitaris a Barcelona. I jo sento que la vida, el temps, s'ha escolat d'una manera vertiginosa sense que la realitat s'hagi acordat al desig. Però a la vegada hi ha moments en què sento com si encara tingués divuit anys i anés a Barcelona a estudiar. Tan pròxim em sembla. Tan viscut encara.