L’apagada deixa en estat de xoc el país
Ahir a les 12.32 h tota la península Ibèrica es va quedar sense llum i ningú n’ha esclarit les causes
Les administracions reclamen tranquil·litat i recomanen un ús responsable dels mòbils
Les afectacions arreu van ser especialment greus en el cas del metro i els trens
-
Un comerç amb les persianes mig baixades ORIOL DURAN. -
Les torxes de la petroquímica de Tarragona ACN. -
La part de l’alta velocitat de l’estació de Sants buida acn. -
Una actuació dels bombers a l’Eixample de Barcelona JORDI PANYELLA. -
i gent al carrer a la Plaça de la Virreina de Gràcia. -
Una família a les fosques EFE.
Ahir al vespre encara no se n’havia esclarit el motiu concret, i segurament es trigarà dies a saber-lo, però el que va deixar clar l’apagada d’ahir és la feblesa dels sistemes de protecció i minimització de danys. Tot el país es va veure afectat per l’apagada generalitzada, des d’hospitals que van haver de prioritzar les urgències perquè els sistemes informàtics havien fallat, fins als trens –tots els serveis aturats i milers de persones atrapades en vagons–, els aeroports, els comerços, bars, restaurants, el subministrament d’aigua... També les instal·lacions considerades més crítiques, com les centrals nuclears, que es van desconnectar automàticament, o la indústria petroquímica de Tarragona, que va haver de canalitzat els gasos cap a les torxes per garantir l’eliminació controlada dels productes que estaven produint, cosa que va generar grans fumerades negres per les torxes que van espantar els veïns, si bé Repsol es va afanyar a assegurar que no hi havia cap perill. En canvi sí que va resultar perillós circular per carrers i carreteres, sense semàfors ni pantalles informatives. Per fortuna, a part de cues considerables a l’entrada i sortida de Barcelona, no es van produir incidències greus.
Però, evidentment, les afectacions, que es van anar reduint a mesura que avançava la jornada, van ser a tot arreu, a cada barri, a cada carrer, a cada casa i a cada escala de veïns. Dels primers a reaccionar van ser les universitats, que tan bon punt es va produir l’apagada, a 2/4 d’1, ja van avisar ràpidament els estudiants perquè marxessin cap a casa. Cosa complicada per a tots els que s’hi havien desplaçat amb transports públics que funcionen amb electricitat. Entre ells el metro de Barcelona, on es van haver de desallotjar set combois entre diferents estacions. Centenars de treballadors, per no dir milers, es van trobar sense cap motiu per quedar-se a la feina, però també sense possibilitat de tornar a casa. Els que probablement s’ho van passar millor van ser els alumnes d’escoles i instituts: es va mantenir la jornada escolar, es va demanar tranquil·litat als pares i la consellera d’Interior va recordar que els centres educatius eren segurs.
Com les fitxes d’un dòmino, es van anar sabent les peces que anaven caient: Seat, un dels majors centres de producció de Catalunya, va haver de tancar, i altres indústries no van tenir cap més remei que fer el mateix. Per contra, espais comercials que disposaven de generadors propis van poder continuar treballant. El producte més buscat: les ràdios amb piles.
Sense telèfon
La falta d’electricitat va fer sentir a tothom vulnerable, amb l’afegit que les xarxes de telefonia mòbil també van fallar. No poder connectar-se a internet ni fer servir el WhatsApp o les xarxes socials va neguitejar a tothom. Entre els incomunicats que ho van passar pitjor, els que es van quedar atrapats físicament. Els Bombers de la Generalitat van rebre més de cinc-cents avisos, un 70% relacionats amb l’obertura d’ascensors i també amb accions d’ajuda a persones amb mobilitat reduïda, per baixar o pujar escales dels domicilis, o altres situacions similars. Al migdia, la confusió i el desconcert van començar a donar pas al malestar pel fet que les administracions no haguessin reaccionat abans. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va convocar una primera reunió del Comitè de Crisi al matí, que va tornar a convocar a les cinc de la tarda i que va derivar en una compareixença davant els mitjans passades les vuit del vespre. Va anunciar que esperava que la situació es resoldria en qüestió d’hores i va recordar que efectius dels Mossos, inclosa la Brimo, es desplegarien per evitar casos d’inseguretat.
El president espanyol, Pedro Sánchez, havia comparegut prop de les sis per donar una missatge de tranquil·litat i per fer les recomanacions òbvies: evitar desplaçaments no obligatoris, seguir només les informacions oficials i fer un ús racional dels telèfons mòbils.
Sánchez va explicar que el subministrament elèctric s’havia pogut anar recuperant en diversos territoris del nord i del sud de la Península gràcies a les interconnexions amb França i el Marroc, a qui va agrair “la seva solidaritat”. Reactivar els cicles combinats i les centrals hidroelèctriques va ajudar a la recuperació.
Més vigilància
“Encara no tenim informació concloent sobre els motius d’aquest tall, i per això demano a la ciutadania que s’informin pels canals oficials. És millor no especular. Ja sabrem les causes. No descartem cap hipòtesi, però ara ens hem de centrar en el més important, que és tornar l’electricitat a les nostres llars”, va insistir Sánchez.
Fent una crida a la calma, va remarcar que les forces i cossos de seguretat de l’Estat havien augmentat la presència als carrers i vies de comunicació. També va insistir que el sistema hospitalari funcionava correctament gràcies a grups electrògens. Aquestes paraules contrastaven amb la realitat de diversos centres com el Vall d’Hebron, on es van haver de prioritzar les urgències i anul·lar les consultes externes.
El president espanyol va ser prou contundent i va reconèixer que quedaven “hores crítiques” per a les comunicacions. En una segona compareixença, ja a les onze de la nit, Sánchez va tornar a insistir que no descartava cap hipòtesi, ni avaria i ciberatac, i va confirmar que el restabliment del subministrament era molt desigual. També va aclarir que vuit comunitats havien estat declarades en situació d’emergència a petició pròpia, inclosa la de Madrid, perquè el govern central assumís la gestió de la crisi. Va indicar que les escoles i instituts estarien avui oberts sense fer classes i va recomanar als treballadors essencials que no es desplacessin a la feina si no tenien mitjans.
La Comissió Europea va descartar en un principi la possibilitat de qualsevol ciberatac. En declaracions als mitjans, la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va assegurar que s’estava treballant en coordinació amb les autoritats espanyoles i portugueses per minimitzar l’impacte de l’apagada. “Des de la CE estem fent el seguiment del que està passant”, va remarcar Ribera, que va admetre que es tractava d’un dels episodis “més greus que s’han registrat a Europa” en subministrament elèctric des de fa temps. “És una alteració extraordinària”, va indicar. “Per ara no hi ha proves que es tracti d’un tema de ciberseguretat, però estem parant atenció a tot per restaurar el sistema”, va insistir. “Per ara no hi ha res que ens permeti pensar que hi hagi qualsevol cosa intencionada”, va repetir. “Estem recuperant el sistema a poc a poc, i fem una crida als usuaris a ser extraordinàriament prudents en consum i demanda d’energia per permetre tornar a carregar el sistema a poc a poc”, va demanar la vicepresidenta de la Comissió Europea. Ribera va reconèixer la complicació de la recuperació.
I mentre tothom es va anar recuperant del daltabaix i es comencen a calcular les pèrdues que s’hauran produït –amb l’experiència de la covid tornant a la memòria col·lectiva–, un detall que dona una dimensió dels efectes de l’apagada: Ucraïna s’ha ofert a l’Estat espanyol per compartir “el coneixement i l’experiència adquirida” durant els atacs sistemàtics russos a la infraestructura energètica. En un missatge publicat a X, el ministre d’Energia del govern ucraïnès, German Galushchenko, va dir que Kíiv “sempre està disposada” a proveir suport als seus aliats europeus. Un col·lapse elèctric i ja ens trobem al nivell d’un país en guerra.
