Dues opcions

Els fets, obstinats i encadenats, només deixen als grecs dues opcions. D'una banda, mantenir-se dins de la Unió Europea. D'una altra banda, buscar-hi alternatives, potser autàrquiques, potser en l'àrea d'influència de Rússia o la Xina. O vés a saber. Ara, si els grecs es decanten per la primera, han de tenir clar que les negociacions amb Brussel·les seran dures i que no hi haurà miracles. Alexis Tsipras ha acabat acceptant unes condicions per al tercer rescat que ell mateix fa mesos hauria qualificat d'“humiliants”. Europa vol garanties, però no només per recuperar tant de préstec, sinó també per corregir la cultura que ha deixat estacada Grècia en el fangar actual. Les condicions de retorn sempre podran ser discutides, però no la necessitat de mesures i reformes econòmiques per evitar la repetició de la seqüència. Una altra cosa és que el govern grec de torn consideri que allò que li exigeixen no té sentit o és contraproduent. Hauria de ser ell, doncs, qui proposés alternatives creïbles i solvents. Per ara, sempre s'ha deixat arrossegar amb més protesta que proposta. Tsipras ha entès tot això? Sembla que sí. Per tant, convindria esperar que en la pròxima campanya electoral no enrami quimeres. Com així haurien de fer-ho els qui no accepten les condicions de Brussel·les. La Unió Europea no serà com ells volen. Per tant i per claredat, haurien de presentar als grecs alternatives diferents. Sense enredar els altres ni envescar-se ells mateixos. Potser serien suïcides, però almenys serien honestos.