Futur

John Langdon-Davies, l'anglès que més va escriure amb coneixement de causa sobre Catalunya, va publicar un llibre de títol curiós: Una breu història del futur. Calen temperaments visionaris per triar el futur com a camp d'especialització. El més cèlebre futurista va ser, sens dubte, H.G. Wells, l'autor de La màquina del temps. Wells era tan aficionat al futur que fins i tot va publicar el seu propi obituari amb molts anys d'antelació. Hi deia: “H.G. Wells va morir ahir a l'edat de 97 anys. El seu nom no dirà gaire res a les noves generacions, però...” Es va atorgar 17 anys de més, però la va encertar en relació amb la seva reputació pòstuma. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial Wells era un autor famosíssim, una presència vigorosa entre els Fabians, un grup del que avui en diríem intel·lectuals d'esquerra benestants, com el matrimoni Sidney i Beatrice Webb o el dramaturg Bernard Shaw. La llista d'“anticipacions” de Wells va des de la descripció dels futurs tancs fins als bombardejos atòmics sobre les grans urbs del planeta. Quan va esclatar aquella primera gran guerra Wells tenia status de profeta. Endut per l'eufòria dels primers mesos i el seu idealisme, Wells va escriure una frase que la història li ha retret des de llavors: “Aquesta és la guerra que posarà fi a totes les guerres.” Pobre Wells. L'autor de La guerra dels mons va morir el 1946, just a temps de veure els horrors de la Segona Guerra Mundial i de la bomba sobre Hiroshima tot i l'esperançadora creació de les Nacions Unides, un tipus d'organisme pel qual sempre havia lluitat. En temes més personals, va predir amb fervor l'amor lliure. Ell el va portar a la pràctica amb aprofitament, sobretot gràcies a l'actitud de la seva dona, que també hi creia, però que va declinar practicar-lo per evitar problemes domèstics. La senyora Wells sabia que els grans idealistes sovint fan figa en l'esfera familiar i entren en contradiccions flagrants... Un gran tipus, Wells. Llàstima que el futur sol posar en evidència els que més el festegen.