Paraula de popular

Ni vint dies han passat des que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, plantegés, amb l'aval de Mariano Rajoy, la possibilitat d'una reforma de la Constitució, que el Partit Popular ja s'ha fet enrere en considerar que no és una prioritat per a la formació atès que podria servir d'excusa als “secessionistes” –diuen– per trencar la unitat d'Espanya. En plena precampanya del 27-S, els populars sortien amb uns plantejaments que van emmirallar aquells que volen mantenir l'statu quo, els defensors de l'anomenada tercera via, que de seguida es van llançar a fer crides a aprofitar la reforma de la sacrosanta Carta Magna per evitar “trencar la convivència”, reclamant els retocs necessaris, encara que simbòlics, per acontentar la parròquia catalana. Aquells que es van emmirallar en la tímida proposta de reforma no van entendre que la iniciativa no anava adreçada als catalans sinó als espanyols. Perquè la reforma de què parlava Mariano Rajoy quan va sortir de despatxar amb el rei Felip a Marivent era precisament per retallar encara més les competències de les comunitats autònomes. Aquesta recentralització que tant agrada al PP i que creu que li pot donar vots de cara a les eleccions de finals d'any.

Però passa l'agost i recuperem la normalitat. Els polítics tornen als despatxos i, mentre el PP aplica el corró per aprovar in extremis els pressupostos pel 2016 i un nombre incomptable de lleis, Rajoy torna a desar la reforma constitucional al calaix. La tímida proposta ha donat per un munt de titulars i d'editorials durant quinze dies i ha tingut distreta la caverna mediàtica, i la que no ho és tant. El líder dels populars ha tingut de què parlar en les seves compareixences estiuenques, i també els portaveus socialistes... Però en definitiva per al que ha servit és per constatar, com ja vam apuntar en el seu moment, que aquesta reforma no va amb nosaltres perquè ja estem en una altra pantalla. Amb propostes com aquestes ja no ens enreden.