Precedent de ‘Joc de trons'

Ens situem al segle XII a Anglaterra. El rei Enric II i el seu home fidel –Tomàs Becket– van de

cacera pels boscos, damunt dels cavalls. De cop esclata una gran tempesta i corren a refugiar-se en una
humil cabana. Allà hi troben un vell xaruc, brut, ple de nafres, i també la seva filla, una noieta de vint anys, d'una bellesa encantadora. El rei diu a Becket: “Tomàs, tu que ho saps tot: com és possible que d'aquesta desferra humana n'hagi pogut sortir una cosa tan bonica com aquesta noia?” Becket contesta: “Fa vint anys, una nit, aquest home també va ser rei i va engendrar aquest àngel. Després el temps ha passat, i amb les dures condicions de vida al bosc l'home s'ha tornat un ancià miserable. Però la sement ja estava escampada.” Rei: “Ets admirable! Dius les coses d'una manera... I per què tenen tan poca llenya per al foc?” Becket respon: “Senyor, només els és permès recollir la que poden abastar amb els braços. Si n'agafen més, els barons els pengen.” El rei s'apiada de la noia, i se l'emporta amb ell: serà la futura Güendolina
a la cort reial. Però amb el temps la gran amistat dels personatges es convertirà en renyina, perquè el rei força nomenar Becket com a arquebisbe de Canterbury, primat d'Anglaterra, tot pensant que així dominarà I'Església. Mes Tomàs, investit d'arquebisbe, conscient que ara defensa Déu per damunt de tot, no obeeix els designis del rei. El monarca es desespera; quatre nobles de la cort el venjaran i donaran mort a Becket quan estava oficiant missa, al peu de l'altar. Serà sant, i el rei anirà a plorar a la seva tomba.

Són fragments de l'obra de Jean Anouilh Becket o l'honor de Déu, estrenada el dia 19 d'agost del 1964 al passeig Arqueològic, presentada pel grup Proscenium amb Josep Maria Capella com a rei, Joan Canals com a Tomàs Becket i Carles Vivó com a bisbe de York, i un gran estol d'actors i actrius. Es va representar dues nits a Girona, i després va girar pels més importants escenaris a l'aire lliure. Era un muntatge complex, amb vestuari del segle XII. Als espais del passeig Arqueològic en anys successius s'hi varen presentar també obres clàssiques com Santa Joana d'Arc de Bernard Shaw; Lorenzaccio, d'Alfred de Musset; La visita de la vella dama, de Durrenmatt, o El mercader de Venècia de William Shakespeare, entre d'altres.

Regirant documents de l'època hem trobat aquest precedent teatral –humil, si voleu– del rodatge de Jocs de trons, que ha escollit els mateixos escenaris per a la sèrie universal que es filma actualment. Llavors el passeig s'havia inaugurat escassament dos anys abans i no pas al gust de tothom. Però era un bon marc per a cine i teatre, com es demostra ara.