Una lliçó de realitat

Un matri­moni de mit­jana edat, tots dos afec­tats pel càncer. Un relat fotogràfic ens explica els seus dar­rers dies de vida. Les ses­si­ons de qui­mi­o­teràpia, les tro­ba­des fami­li­ars, la seva història d'amor. A mig relat, un fune­ral. En pri­mer terme, el taüt, obser­vat amb dolor per la dona i el fill, amb una sala de cerimònies plena a ves­sar. Ell ha mort. Però la història con­ti­nua. Ara ella està sola. Les ses­si­ons de qui­mi­o­teràpia, les tro­ba­des fami­li­ars, l'últim alè de vida al seu llit que, en la imatge següent, apa­reix buit. La dar­rera foto­gra­fia, de nou, un taüt en una sala de cerimònies plena a ves­sar, i el fill, aquest cop sol, plora des­con­so­lat. Una de les mol­tes històries que podeu veure aquests dies a la mos­tra Visa pour l'Image de Per­pinyà. Una lliçó de rea­li­tat.