Les notícies

Va haver-hi un temps en què pri­mer pas­sa­ven els fets i que, un cop pas­sats, es con­ver­tien en notícia. Ho hem can­viat. 11 de setem­bre. Més d'un milió de cata­lans ani­rem avui a la Meri­di­ana a con­fir­mar l'èxit de la Via Lliure. Mit­jans com aquest ens ho han anat avançant. D'altres, en canvi, han anat infor­mant amb la tena­ci­tat dels visi­o­na­ris que la Via Lliure fra­cas­sa­ria. Un espai en blanc, un tros de Meri­di­ana per cobrir i la notícia no tindrà res a veure amb els 7,1 quilòmetres d'asfalt que gent com vostès i jo emple­na­rem. Vénen ganes d'anar-hi amb l'estómac ple, abri­gats amb la geca més volu­mi­nosa de l'armari, esti­rant braços i cames com si fóssim de goma. Res a fer. L'èxit que volem molts en aquells mit­jans es con­ver­tirà en un fracàs inde­pen­dent­ment del que passi. I que em per­do­nin perquè ja sé que inde­pen­dent­ment no és una paraula que els agradi. Els des­plau tant que tots ells han anat entre­vis­tant per­so­nat­ges que asse­gu­ren que passi el que passi, votem el que votem, no acon­se­gui­rem la inde­pendència. En aquells temps d'abans aquesta notícia arri­ba­ria després que la majo­ria dels cata­lans ens haguéssim decan­tat votant els par­tits que volen que con­ti­nuem for­mant part d'Espa­nya. Però avui això és inde­pen­dent també del que vota­rem. I que em per­do­nin aquells mit­jans un altre cop. A tots ells, els agrada també publi­car que algú diu que con­ti­nu­a­rem essent espa­nyols, sobre­tot si aquest algú ha nas­cut a Cata­lu­nya. Podrien tro­bar molts altres cata­lans que els dirien el con­trari. No els cal. Ja els va bé publi­car decla­ra­ci­ons, mani­fes­ta­ci­ons o arti­cles que con­fir­men la seva notícia. “No se n'ani­ran, nois. Cata­lu­nya con­ti­nuarà essent espa­nyola.” Els va tan bé que ho publi­quen inde­pen­dent­ment –perdó un altre cop– de si la per­sona que les escriu o que ho diu té uns interes­sos con­crets per dir-ho. A vega­des, un sou. Sovint, no pagat en euros sinó en un reco­nei­xe­ment públic. Jo ara podria fer una llista llarguíssima d'intel·lec­tu­als, escrip­tors, eco­no­mis­tes o el que vul­guin que tenen el cul llo­gat. Per sor­tir a la tele, per poder publi­car, per ser algú. Si la fes, però, em dirien nazi. Tot i que només demano que votem i triem. Poc a veure, amb ells si s'hi fixen.