Plebiscit

El setem­bre del 2013 el pre­si­dent Artur Mas ja va dir en una entre­vista a Mònica Ter­ri­bas a El matí de Cata­lu­nya Ràdio que si no era pos­si­ble fer una con­sulta acor­dada hi havia la pos­si­bi­li­tat de subs­ti­tuir-la per un avançament elec­to­ral. En aquell moment el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat apos­tava perquè, si calia escapçar la legis­la­tura, les elec­ci­ons al Par­la­ment fos­sin després dels comi­cis a les Corts espa­nyo­les. Avui, dos anys després, ha hagut de modi­fi­car el calen­dari però no ha alte­rat la intenció.

La con­vo­catòria de les elec­ci­ons del 27-S s'ha mirat amb lupa i, per tal d'esqui­var qual­se­vol pos­si­ble impug­nació, s'ha fet amb la màxima solem­ni­tat però a través d'un decret ordi­nari. Evi­dent­ment això no ha evi­tat que prèvia­ment els par­ti­da­ris de la con­sulta han adver­tit de la seva volun­tat de donar a aques­tes elec­ci­ons un caràcter de ple­bis­cit, men­tre que els con­tra­ris s'han afer­rat fins ara a la lite­ra­li­tat de la defi­nició de ple­bis­cit i a la lega­li­tat per negar-li aquesta dimensió. Però no ens enga­nyem: sem­pre s'han lle­git i ana­lit­zat els re

sul­tats elec­to­rals des de tots els punts de vista pos­si­bles –per bus­car els més favo­ra­ble als interes­sos del que els inter­preta– i en aquest cas no serà dife­rent. Però aquest és un exer­cici que, habi­tu­al­ment, és fa a poste­ri­ori. El canvi que s'ha produït les últi­mes set­ma­nes és que, segu­ra­ment con­di­ci­o­nats per la demoscòpia, fins i tot els més refrac­ta­ris a con­si­de­rar aques­tes elec­ci­ons com un referèndum sobre el futur polític de Cata­lu­nya han aca­bat per entrar en aquesta lògica.

Les enques­tes publi­ca­des fins ara coin­ci­dei­xen a asse­nya­lar una victòria de la can­di­da­tura de Junts pel Sí i una pos­si­ble majo­ria abso­luta de dipu­tats inde­pen­den­tis­tes al pròxim Par­la­ment. Però també coin­ci­dei­xen que la pràctica tota­li­tat de l'elec­to­rat favo­ra­ble a la inde­pendència dóna una gran trans­cendència a aquests comi­cis i afirma sense embuts que ja té deci­dit anar a votar, men­tre que els con­tra­ris con­si­de­ren majo­ritària­ment que són unes elec­ci­ons ordinàries i són molts menys els que diuen que vota­ran. I això és molt impor­tant si l'encer­ten els ana­lis­tes que adver­tei­xen que els resul­tats seran uns o uns altres ben dife­rents si la par­ti­ci­pació està per sota o per sobre del 70% del cens.

En aquest esce­nari en què ens hem situat en plena cam­pa­nya, els que estan als extrems hi poden gua­nyar i hi poden per­dre alguna cosa. Amb una par­ti­ci­pació rècord seria evi­dent el caràcter excep­ci­o­nal dels comi­cis que alguns han vol­gut donar a les elec­ci­ons des del pri­mer moment, men­tre que per als altres sem­bla que una presència mas­siva de vots a les urnes és en el dia d'avui l'única manera de sal­var els mobles. Accep­tar la lògica ple­bis­citària és la manera que els par­tits del no han vist una pos­si­bi­li­tat de fer-hi front, men­tre que per als par­tits del sí haver acon­se­guit que accep­tin els seus postu­lats pot impe­dir-los una victòria més àmplia. Aquesta pola­rit­zació evi­dent, d'altra banda, aug­men­tarà pre­vi­si­ble­ment la capa­ci­tat d'atracció de l'elec­to­rat per part dels extrems però no es pot des­car­tar que deixi orfe un espai de cen­tra­li­tat que pugui ocu­par algú altre.

cal no obli­dar que més enllà dels càlculs dels par­tits hi ha les moti­va­ci­ons dels elec­tors, tan diver­ses com dife­rents som els uns dels altres. És evi­dent que en una soci­e­tat que evo­lu­ci­ona a velo­ci­tats de ver­ti­gen, la imme­di­a­tesa és un valor a l'alça. Aquest és un con­text en què es tro­ben còmodes tant les tesis dels que defen­sen el tren­ca­ment com les dels que s'afer­ren a l'immo­bi­lisme. Allò que pot resul­tar apa­rent­ment més natu­ral avui és situar-se en qual­se­vol dels dos pols opo­sats. Però hi ha qui no perd de vista la importància i la neces­si­tat d'apli­car, en tots els àmbits, polítiques anticícli­ques per anti­ci­par avui el que pot pas­sar demà. És per això que com més mogu­des són les aigües més fer­mes han de ser les con­vic­ci­ons. En temps de can­vis calen lide­rat­ges forts. En aquesta cam­pa­nya un dels rep­tes dels can­di­dats serà des­xi­frar quina dosi hi hau­ran de posar de seny i quina de rauxa.