On és el nostre Kreuzberg?

Mal­grat que molts s'esforçaran per negar-ho, tots por­tem un turista a dins que ens empeny a com­por­ta­ments ine­vi­ta­bles. A Berlín bus­quem l'atmos­fera alter­na­tiva de Kreuz­berg o la pulsió noc­turna de Fri­e­drichs­hain, però en algun moment aca­ba­rem pas­sant també per la porta de Bran­den­burg. I encara més si és la nos­tra pri­mera estada. Per tant, i com a gui­ris que som, no ens ha d'estra­nyar que qui ens visita s'amun­te­gui a la Sagrada Família o al parc Güell. El pro­blema no és aquest. És saber si, més enllà d'això, Bar­ce­lona té una oferta dife­rent i prou encant a ven­dre. Un Kreuz­berg o Prenz­la­uer Berg autòcton que hagi sabut pre­ser­var una auten­ti­ci­tat, enmig d'un model turístic cada cop més voraç. I no, la Bar­ce­lo­neta no val com a exem­ple. Fa uns anys pot­ser sí, però ara ja no.