Opinió

Desclot

El 51 per cent

Hi ha gent sensata a Madrid. Gent que no considera que centenars de milers de catalans són idiotes o estan intoxicats pel president Mas, la ràdio i la televisió públiques o l'escola. Són pocs. I per això destaquen. Destaca, per exemple, la sensatesa d'Iñaki Gabilondo, que contrasta enormement amb l'empresa que sempre li ha cobert el tos professional. Gabilondo considera que no es pot mantenir l'actual statu quo entre Catalunya i Espanya, i demana, bravament, “renovar la nostra voluntat de conviure i construir un nou consens”. Aquest és el llistó màxim a què arriben algunes persones de bona fe a Madrid. Però, més enllà de les bones intencions, hi ha també les incontinències habituals. Afirma Iñaki Gabilondo: “Em crida molt l'atenció la bogeria de Mas d'iniciar un procés d'independència amb la meitat del seu poble en contra. Si jo fos el president de Catalunya, encara que em donessin atribucions per a iniciar un procés d'independència amb el 50 per cent del Parlament, mai m'animaria a convidar el meu país a una aventura com aquesta.” La “bogeria”, senyor Gabilondo, seria continuar com fins ara, amb el 51 per cent del Parlament en contra. Per què s'ha de supeditar el 51 per cent dels catalans a la conveniència del 49 per cent? En darrer extrem, com es va fer amb la Constitució a Espanya, el dilema es podria resoldre amb un referèndum. N'és vostè partidari, senyor Gabilondo? O manté la “bogeria” de no deixar que els catalans mamprenguin les “aventures” que consideren convenients?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.