Cal utopia

Sense uto­pia no hi ha progrés, es pot con­cloure després de lle­gir Uto­pia, de l'huma­nista inte­gral i ínte­gre que fou Tho­mas More, deca­pi­tat a Lon­dres el 6 de juliol de fa 480 anys. S'escau també un ani­ver­sari encara més rodó rela­ci­o­nat amb More i la seva obra: els 500 anys d'haver escrit el segon lli­bre d'Uto­pia. Tenim la sort de dis­po­sar en català de l'acu­rada tra­ducció que del text llatí ha fet el pro­fes­sor Joan Manuel del Pozo, con­se­ller que ha estat d'Edu­cació i Uni­ver­si­tats en el dar­rer govern Mara­gall, i ara Síndic de Greu­ges a la Uni­ver­si­tat de Girona. L'obra de More és ben actual per la càrrega de denúncia social que hi ha en les seves pro­pos­tes de rege­ne­ració i canvi. L'excel·lent intro­ducció que Del Pozo aporta al lli­bre con­tri­bu­eix a inter­pre­tar vida i obra de More en clau actual. Fou casual que quan la lle­gia, aquest estiu, vaig escol­tar en el Fes­ti­val dels Piri­neus, a Ber­nui, música de la cort d'Enric VIII, rei que va con­ver­tir More en pro­tomàrtir de la lluita con­tra els poders que volen envair l'espai espi­ri­tual de les per­so­nes. El doc­tor Del Pozo veu encer­tat que l'his­to­ri­a­dor Pere Vol­tes qua­li­fiqués More de “pro­feta de les lli­ber­tats moder­nes de consciència”. Del Pozo també explica que Erasme va dedi­car a More l'Elogi de la follia (en llatí Enco­mium Moriae). Amb el mot grec de follia (moria) jugava amb la sem­blança del cognom del seu amic. Un con­tem­po­rani d'aquells dos huma­nis­tes, Maquia­vel, par­tia de prin­ci­pis opo­sats als de More. Per Maquia­vel no hi ha ètica a la política. Per Tho­mas More la política només pot ser ètica. Per això ens cal ara la seva Uto­pia. El Maquia­vel del Príncep reco­ma­nava als gover­nants que les deci­si­ons con­tra­dictòries, impo­pu­lars o injus­tes les apli­ques­sin tan bon punt arri­bes­sin al poder, per tal de des­con­cer­tar els seus fidels. Ho apli­quen al peu de la lle­tra. Del Pozo sug­ge­reix que el More d'Uto­pia s'havia abeu­rat en Ciceró en exhor­tar al deure ciu­tadà de par­ti­ci­pació política i de com­promís patriòtic. És un huma­nisme que a par­tir de la lli­ber­tat de pen­sa­ment rei­vin­dica la uto­pia com a pro­jecte de superació col·lec­tiva.