De debò

Això no és cap broma: ara va de debò. El viatge no té aturador, ja que és la societat civil el motor d'un procés sense retorn. La realitat planteja una causa única en l'occident europeu, sense precedents i completament creativa. Segur, la revolta dels somriures, la revolució sense sang, figurarà com a estudi en els llibres de història que parlin de l'emancipació dels pobles. No crec, com proclamava Francesc Pujols, que pel fet de ser catalans quan anem per aquests mons ho tinguem tot pagat, però tant se val, podrem lluir de ser un país fet a cops de voluntat col·lectiva. Tinc la percepció que el resultat del 27-S superarà, de molt, les enquestes publicades, i fins i tot les amagades, d'una manera molt més favorable als partidaris del sí. Del quasi trenta per cent que es declaren indecisos, segurament la majoria ja saben quin serà el seu vot i és previsible que la bola de neu del guanyador es vagi engrossint mentre s'acosti el dia senyalat. El nerviosisme de les Espanyes i el fet de posar-ho tot a la graella, com fa el govern de Madrid, demostra la previsió desfavorable al senyor Rajoy i companyia, que juguen totes les cartes, evidentment marcades, per frenar la disposició dels catalans, fins fer aparèixer tots els fantasmes de llençols impol·luts i cadenes escandaloses. No caurem en la provocació, perquè, de debò, res no és igual i els Borbons avui no poden treure els tancs, que ja els agradaria, i tampoc s'hi val la comparació amb Kosova, on, per cert, la política exterior espanyola ha fet el més grans dels ridículs, tant amb el darrer govern socialista com amb l'actual. No és cap broma: ens en anem; bon vent i barca nova. Ara bé, no podem pensar que el 28-S acabarà el procés, sinó que serà aleshores quan començarà el camí cap a la proclamació de la independència. I hem de ser llestos i ben disposats a fer els passos que calgui. Ara va de debò i, com deia Lluís Llach divendres en aquestes mateixes pàgines, la marxa enrere és impossible i si cal, com Noruega o Suïssa, Catalunya pot demostrar que fora de la comunitat europea, fins a l'espai sideral, hi ha vida.