Tots a l'una, diuen

La realitat és que en lloc de treballar, lluitar i avançar tots a l'una, ho fan tots a l'altra. Que lluitin dos dels nous grups per la mateixa una de veritat, dit seriosament, no hi manera de trobar-los. De veritat no és pas solament d'arenga, de xerrada, de conferència, de míting o de sopar polític, i al darrere, de crítica, menyspreu i altres que no diré. El primer és el que hauria de ser per donar idea d'unitat, de veritat, de poble en lluita amb conviccions polítiques clares, interpretades i escenificades públicament per donar al poble idea d'unanimitat i per presumir-ne davant d'Espanya, d'Europa i dels països democràtics de la resta del món. Dit d'altra manera, hi ha una xifra important de persones agrupades i amb un equipatge molt simple: entusiasme. Els seus líders –amb algunes excepcions– funcionen i operen amb un mig o potser tres quarts d'aptituds de lideratge polític, o algun sense experiència política. No vull pas dir que hagin de renunciar a les pròpies conviccions per assumir-ne una, semblant o no. Aquests dies es veu prou bé que cada grup –amb llista– i no cal ni dir-ho dels partits dits tradicionals, els quals no fan cap esforç per acostar-se als nous grups sobre paper, encara que sigui simbòlicament, que és l'únic possible. Els nous agrupaments consideren els partits com els padrins i miren no pas d'imitar-los, sinó d'aconseguir la mona.

Cada grup té algun especialista de la parla, la major part sense historial polític i sols amb la cultura politicohistòrica d'algun d'ells adquirida per lliure. De tots ells, és dificilíssim trobar-ne algun que parli sense anomenar els altres i enfrontar-s'hi. La novetat política, deixant sobiranisme i independència, expressions que usen poc pel fet de creure que resten assumides per la majoria de catalans. I no és així! Alguns líders, autèntics oradors, parlen amb facilitat sense interlocutor. Ara bé, a mans d'un articulista experimentat, es veu ben aviat la falta de fons, cosa que sols donen els anys de lluita. Com que són aplaudits i ovacionats, els més simples creuen que ja són figures i entraran al Parlament sota pal·li. Alguns que endevinen la veritat són encertadament més prudents. La solera, si continuen, alguns d'ells ja l'adquiriran. Els altres faran bé d'ajudar a encolar pòsters a les cartelleres: el grup hi sortirà guanyant. No em vull ficar amb els que s'alien amb un partit i creuen haver fet un negoci. Sols que si no funciona l'aparellament, una vegada acabades les eleccions podran fer amb tota llibertat i pagant-se les despeses una gira per Europa. O per Àfrica.

No vull acabar sense parlar d'aquest fenomen: la poca unitat entre els grups. Veient-los als mitjans no ho sembla. En bon mullader s'han posat! A tot arreu ha de ser difícil fer política de veritat. Ara bé, de recargolat com el nostre no n'hi ha. Som així!