Subdelegació del govern

L'edi­fici del Banc d'Espa­nya, cons­truït a l'avin­guda 20 de Juny –junt a la Gran Via de Jaume I, a Girona– té una forma cilíndrica que resul­tava simbòlica perquè recor­dava que allà s'hi atre­so­ra­ven els diners de I'Estat. En certa manera evo­cava el pou del Tío Gilito, figura dels nos­tres con­tes d'infant, en què un per­so­natge era un aca­ba­lat usu­rer que guar­dava la seva for­tuna din­tre d'una mena de pou. Però els cabals s'han tor­nat electrònics, i els bancs d'Espa­nya de la majo­ria de províncies dei­xa­ren de fer ser­vei. Així va sor­gir la idea de recon­ver­tir aquell pou en les ofi­ci­nes de la sub­de­le­gació del govern esta­tal.

Aquesta ini­ci­a­tiva havia d'alli­be­rar l'antic edi­fici de Jaume I, 17, fet després de la guerra i model per als estu­di­ants d'arqui­tec­tura del que mai han de fer. En aban­do­nar aquell lloc s'obria la pos­si­bi­li­tat de cedir-lo al col·legi Eixi­me­nis, con­si­de­rant que just davant hi ha el Grup Esco­lar Bru­guera. Es podria for­mar un bon com­plex per al pri­mer ense­nya­ment.

lns­tal·lada la sub­de­le­gació al nou edi­fici, d'entrada era sobrer, amb amplis espais buits, i fins i tot amb els bai­xos cedits a la Gene­ra­li­tat, que hi va mun­tar la seva lli­bre­ria; i amb un vestíbul capaç de fer-hi con­certs i reci­tals en l'època del sub­de­le­gat Fran­cesc Fran­cisco.

Però tot ha can­viat d'un temps ençà. La com­ple­xi­tat dels tràmits d'auto­rit­za­ci­ons d'armes, de la Pro­tecció Civil, les ins­pec­ci­ons d'Agri­cul­tura i de Pesca, el con­trol i vigilància de Sani­tat i de Política Social i –per damunt de tot– la tra­mi­tació d'expe­di­ents per als estran­gers, d'ofer­tes de tre­ball, de con­trol sobre els immi­grants... han dis­pa­rat la burocràcia, segu­ra­ment mul­ti­pli­cada per l'ànsia recen­tra­lit­za­dora del govern de Madrid, que reté al màxim les seves com­petències.

El resul­tat és la satu­ració dels ser­veis a la mateixa sub­de­le­gació –on diària­ment es for­men llar­gues cues
al car­rer, mal­grat que les visi­tes són amb cita prèvia– l'ocu­pació de l'antic edi­fici de la Gran Via, que s'havia d'aban­do­nar, i la uti­lit­zació encara d'una altra ofi­cina al car­rer Santa Eugènia, per aten­dre estran­gers.

Temps enrere la figura del gover­na­dor civil –con­ver­tit més tard en sub­de­le­gat del govern esta­tal– havia tin­gut un paper pre­pon­de­rant en la inter­me­di­ació de con­flic­tes amb Madrid en temes de segu­re­tat ciu­ta­dana, qüesti­ons dua­ne­res, i mol­tes altres matèries en unes comar­ques fron­te­res com aques­tes.

L'acu­mu­lació de les tra­mi­ta­ci­ons sem­blen haver influ­en­ciat perquè
la seva figura s'hagi des­di­bui­xat –almenys públi­ca­ment– en l'ima­gi­nari de la ciu­tat i poca gent cone­gui el seu nom, tot i que les seves atri­bu­ci­ons res­ten intac­tes, i amb tendència a mul­ti­pli­car-se a intenció del poder cen­tral, si no s'atura.