Opinió

Ull de peix

‘La ley es mía'

De què ens pensem que va tant insistir en la llei?

Aquesta cam­pa­nya està essent cada cop més irri­tant. Hi impera la ter­gi­ver­sació: si els mit­jans espa­nyols igno­ren o fan callar els can­di­dats del sí, ales­ho­res t'acu­sen de dis­cri­mi­nar, de divi­dir i d'adoc­tri­nar. Si la banca en l'encara viva crisi ha rebut el res­cat i ha engrei­xat el seu capi­tal amb la nos­tra suor, ara va i diu que si som inde­pen­dents se'n va. Que es pen­sen que som imbècils? O volen que els fem un cor­ra­lito a l'inrevés, és a dir, tra­ient els nos­tres quar­tos dels bancs ene­mics? Si argu­men­tem les nos­tres pro­pos­tes, encara estem espe­rant que els uni­o­nis­tes tin­guin alguna forma de pro­jecte, alguna idea (bé, excepte Rivera, que anun­cia la des­a­pa­rició de les auto­no­mies; lle­geix història, home: no hi havia auto­no­misme amb Franco, i “el pro­blema catalán” con­ti­nu­ava viu), doncs ales­ho­res et diuen que tenim un dis­curs unívoc, perquè, ai Mare de Déu!, no ens pre­o­cu­pem de la “justícia social”! A veure: la lli­ber­tat no forma part de la justícia social? Poder inver­tir els nos­tres quar­tos en beques men­ja­dor o en hos­pi­tals no és justícia social? I és que els este­re­o­tips més anti­quats roma­nen arrau­lits al fons d'uns cer­vells que han dedi­cat l'1% del seu temps al cas català (bé, excepte Rivera, el par­tit del qual va néixer amb l'objec­tiu d'aca­bar amb el cata­la­nisme). El que s'ha per­pe­trat d'apro­fi­tar un fet ciu­tadà i noti­ci­a­ble com la mani­fes­tació de la Diada per silen­ciar els par­tits del sí és sen­zi­lla­ment repug­nant.

I encara falta la pit­jor part, perquè estan amb l'aigua al coll i sum­ma­ment ner­vi­o­sos. Alguns perquè no han entès abso­lu­ta­ment res; d'altres perquè amb majo­ria abso­luta es cre­uen amb el dret de mani­pu­lar tri­bu­nals. Per cert, fa pocs mesos la CE va fer un demo­li­dor informe sobre la inde­pendència judi­cial espa­nyola, ator­gant a Espa­nya el lloc 97è pel que fa a inde­pendència judi­cial. O de què ens pen­sem que va tanta insistència en la llei? Doncs ve de Soraya dient: “La ley es mía.” Us sona?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.