El repte de Fontajau

Han estat valents, els res­pon­sa­bles de cam­pa­nya de Junts pel Sí a l'hora de con­vo­car per dijous el gran acte cen­tral de cam­pa­nya a les comar­ques giro­ni­nes al pavelló de Fon­ta­jau. Han estat valents perquè tots sabem que ja fa mol­tes elec­ci­ons, espa­nyo­les o cata­la­nes, que això dels mítings no fun­ci­ona i que els par­tits ja fa anys que ten­dei­xen a reduir els espais on con­vo­quen la cli­en­tela perquè, al final, han de tocar a some­tent per reu­nir els fidels. De fet, si s'hi fixen, la majo­ria de for­ma­ci­ons han optat per actes de petit for­mat, o molt petit for­mat. Això de les cam­pa­nyes elec­to­rals s'ha de replan­te­jar, això fa temps que ho diuen tots, inclo­sos els can­di­dats. Ahir un d'ells, just abans del debat de cam­pa­nya orga­nit­zat ahir per aquest diari, les tele­vi­si­ons locals i la Xarxa, comen­tava sor­ne­guer que els res­pon­sa­bles de cam­pa­nya havien de jus­ti­fi­car la feina i que els explo­ta­ven a còpia d'actes que, deia, no tenia gaire clar que ser­vis­sin per fer decan­tar gai­res vots. Un altre dels can­di­dats es mani­fes­tava esgo­tat física­ment, i això que encara que­den cinc dies que, se suposa, han de ser els més impor­tants. En fi, que d'actes en fan molts, vol­ten mer­cats, fan ver­muts i par­len amb els con­vençuts. Com si tot això toqués per poder sor­tir les decla­ra­ci­ons i la foto al diari, el tall de veu a la ràdio i la imatge a la tele­visió.

Junts pel Sí és tota una altra cosa. La can­di­da­tura, vull dir. I els actes que orga­nitza, també. Per pri­mer cop en molts anys l'assistència als actes de cam­pa­nya és alta o molt alta. Han posat molta gent per­tot, pobles petits i mit­jans i pobles grans o grans ciu­tats. Tenen un car­tell potent, amb Lluís Llach i Anna Caula al cap­da­vant, i Car­les Puig­de­mont, Roger Tor­rent, Natàlia Figue­res i Dolors Bassa al dar­rere. Però, a més, els líders naci­o­nals vol­ten i Raül Romeva, Carme For­ca­dell i Muriel Casals han fet ter­ri­tori, com Mas i Jun­que­ras i tants d'altres. Als seus actes hi va molta gent i no són “els de sem­pre”. Hi ha gent que els vol escol­tar i la majo­ria de públic no són els mili­tants que a vega­des fun­ci­o­nen a toc de pito sinó ciu­ta­dans que feia molt de temps que no tre­pit­ja­ven un acte polític. Per això Junts pel Sí, a tot el país, ha optat per jugar-se-la. A Girona amb Fon­ta­jau, on hi entren sis mil per­so­nes o més. Dijous sabrem si han acon­se­guit el seu repte, però el més impor­tant que tenen és el de diu­menge. El Banc d'Espa­nya els con­tra­pro­grama.