Silenci a Euskadi

La presència d'Euskadi en les campanyes electorals catalanes, durant molts anys, ha estat gairebé un clàssic. No només per les relacions fraternals entre organitzacions polítiques d'ambdues nacions, sinó també per la contraposició de models. Mentre allà els demòcrates patien la dialèctica de les pistoles i del tret al clatell per propiciar la secessió, aquí s'optava per la negociació amb l'Estat per intentar aixecar el sostre autonòmic. Però, un cop han callat les armes, el paradigma polític ha fet un gir copernicà. Euskadi sembla confortable amb el sistema actual, mentre que Catalunya, l'etern oasi, s'encamina cap a uns comicis històrics que poden posar les bases d'un procés independentista. Algun dia caldrà analitzar a fons aquest canvi i les raons que l'han motivat però, mentrestant, no deixa de sorprendre el silenci del País Basc davant dels esdeveniments catalans tot i les conseqüències que poden tenir per al model territorial espanyol. I és que potser aquí rau la clau de tot plegat, i han optat per un perfil baix perquè no els toquin el seu statu quo. Ja se sap que quan dos es barallen sol rebre el tercer i aquesta campanya, algunes veus encara que tímidament, s'han atrevit a trencar el tabú que des de sempre ha planat sobre el concert econòmic, una fórmula política i tècnicament discutible perquè, malgrat així, genera la unanimitat més absoluta entre tots els partits bascos a l'hora de defensar-la. Des del Partit Popular fins a l'esquerra abertzale, tots ensenyen les dents quan algú insinua la possibilitat de revisar una situació tributària excepcional i no massa solidària amb la resta de l'Estat.

Per cert, i sigui dit de passada, el principi que inspira i justifica el dèficit fiscal que arrossega Catalunya.