La via unilateral

Els que afirmen i fins i tot celebren que l'independentisme va perdre el 27-S a Catalunya tenen la mateixa credibilitat que un mafiós fent la declaració de la renda o un torero defensant els drets dels animals. No han canviat. Són els mateixos que s'han passat mesos garantint que en cas d'independència els catalans sortiríem d'Europa o que els pensionistes deixarien de cobrar les pensions fins que el mateix Mariano Rajoy els ha deixat retratats. Si alguna cosa ha quedat clara en aquestes eleccions és que l'independentisme ha guanyat, que ho ha fet per majoria absoluta i que per primer cop el Parlament català serà pro independència. També és irrefutable que el vot del sí continua creixent respecte a les eleccions del 2012 i el 9-N (2014). No ha superat el 50% dels vots, però s'ha acostat al 48%; el vot del no, no ha arribat al 40%, i hi ha un 11% que no s'ha pronunciat. Qualsevol altra lectura és a la carta. Una altra de les evidències del 27-S ha estat el menyspreu de l'Estat espanyol pels drets dels votants a l'estranger; dificultats burocràtiques màximes i garanties d'èxit mínimes: el 88% ni ho va intentar. I entre els que ho van fer, a un de cada tres no el van deixar votar. De 14.781 vots emesos, 64% per al sí i 22% per al no. La indignació democràtica es queda a Catalunya. I les respostes de l'Estat al 27-S?: a) negar la realitat dels resultats; b) imputar el president Mas pel 9-N, i c) aprovar contra tot i contra tots la reforma exprés del TC perquè pugui ser el fuet del procés sobiranista. Davant d'això, dues obvietats. La primera, que el moment de la desobediència està més a prop. I la segona, que el procés només pot continuar per la via unilateral, que, més enllà d'enllestir les estructures d'estat, implica governar des del dia 1 per a la gent i per engegar el procés constituent participatiu. Perquè si hi ha un punt de trobada d'il·lusió i de credibilitat que pot ampliar la base del sí en el pròxim referèndum (sigui el de la independència o el de la nova Constitució) és la concreció tangible d'un nou estat més democràtic, més just i inclusiu i, per descomptat, molt més net.